“Quan tenia tres anys els meus pares em van posar els patins. Les meves germanes feien patinatge artístic. Jo i el meu germà vam començar a jugar a hoquei. Al principi procuraves no caure...”. Sempre resulta fascinant per algú de 36 anys, com qui escriu aquestes línies, escoltar les primeres experiències dels jugadors d’hoquei sobre patins. Sobretot perquè amb 36 anys, hom no sabria ni lligar-se els patins ni molt menys fer quatre passes sense petonejar el terra. L’Àlex Cantero ha fet dels patins i l’estic una passió que l’ha guiat durant tota la vida.
Té 27 anys i aquesta és la seva cinquena temporada a Mataró: “Som una pinya, una família. El vincle amb el club, els companys d’equip i l’staff és extraordinari. Si ara hagués de marxar seria per anar a un projecte molt més competitiu, però se’m trenca el cor si penso en el moment de deixar aquest grup.” Cantero, natural de Palafolls però amb residència a Barcelona, mai havia jugat de manera tan continuada en un club. El seu, però, ha sigut un viatge de molts quilòmetres fins arribar a la capital del Maresme. Cordeu-vos el cinturó, que vénen revolts.
Quan era un nen comença a jugar a Malgrat, al costat de casa. Després, amb 6 anys va al Blanes. A la propera estació, a Tordera, celebra els campionats de Catalunya i d’Espanya de la categoria. Passa un parell de temporades entrenant al CAR de Sant Cugat, fet que suposa un pas més cap a l’alta competició, i ho aprofita per seguir evolucionant a Girona amb el GEiEG. Amb 16 anys torna a Blanes i debuta, amb 17, a la màxima categoria estatal. Quan acaba el batxillerat rep una oferta per jugar a la primera divisió francesa. Amb el Ploufragan creix com a jugador però sobretot com a persona: “Em posen sou i casa. Em vaig fer adult.” I de la Bretanya, a Extremadura. Fitxa pel Burguillos i els ajuda a pujar a segona divisió. Va fer 13 dels 17 gols de l’equip a la lligueta d’ascens. El seu rol era tan determinant que entrenava a Blanes i el club extremeny es feia càrrec d’un vol, cada cap de setmana, perquè pogués jugar amb ells. Després d’aquesta experiència absolutament al·lucinant, torna a competir amb l’equip de la Selva. A Blanes es converteix en el màxim golejador històric en una temporada a OK Plata (52 gols) i, després d’una altra parada a Tordera, acaba a Mataró. 27 anys i més quilòmetres que un cotxe de carreres.
Àlex Cantero suma gols i quilòmetres amb la mateixa facilitat que pot operar amb els números. És economista i des de tercer de carrera treballa en una oficina de Barcelona d’una reconeguda entitat bancària. Els horaris són ideals: “Plego a les tres, vaig al gimnàs i, després, a gaudir de l’entrenament a Mataró.” Té temps de tot i planifica les rutines al gimnàs amb el preparador i la nutricionista del seu club. El CH Mataró va perdre ahir 5 a 3 davant el Caldes. Cantero va fer un gol i en suma vuit a la lliga. És el màxim golejador del club mataroní, que no pot pensar en la permanència a l’OK Lliga perquè sembla una quimera. Baixen més equips que mai i tot just ara el CHM comença a desentranyar els secrets de la categoria: “És un joc molt més directe. A Plata s’especula més. Ara comencem a entendre com madurar aquest tipus de joc, però el nostre projecte és a llarg termini.” De moment, l’Àlex no veu motius per pensar en noves experiències però no seria ell, precisament, algú amb por d’afrontar nous reptes a la vida.