Una altra final ingrata a Sabadell deixa l’Assolim CN Mataró sense lliga

ASTRAPOOL SABADELL 10
ASSOLIM CN MATARÓ 6
Tercer partit de la final, diumenge 20 de maig del 2023

No ha pogut ser o, més ven dit, ha estat una altra vegada el mateix. L’Assolim CN Mataró no ha pogut guanyar la seva segona lliga femenina de waterpolo en tornar a caure al mateix cau, a la mateixa trampa, contra el mateix rival i a la mateixa teranyina que aquest mateix any ja li havien negat la Copa i la Champions. El CN Sabadell és el just campió d’una finalíssima disputada i històrica, d’un bon capítol d’aquesta sèrie històrica entre dues rivals que fan gran l’esport. Però tot això és pura fullaraca quan altra vegada la final és ingrata i el resultat, igual. Cop dur avui contra l’equip de Dani Ballart, que tanca el que potser ha estat el seu any més potent sense títols dels importants a les vitrines locals. 

A l’hora de la veritat el Mataró no ha tingut gol o no l’ha sabut trobar. Un mal endèmic en dies puntuals d’una plantilla endiablada com la mataronina, a qui l’aigua clorada a vegades sembla que li negui la pólvora de forma especialment empipadora. El Sabadell és una bèstia negra, és el papu, són les dones del sac o les monstres del llac de Can Llong. Les dolentes de la pel·lícula quan te la mires des del Maresme però que tenen un poder imponent per acabar sempre somrient i remullant-se en l’èxit. Són una potència, el règim, l’autoritat. I contra l’autoritat s’hi pot anar amb la guerrilla però quan estàs quasi deu minuts sense disparar una bala a lloc és impossible de guanyar la guerra. 

De la igualtat a les avantatges locals

Que difícil que ha de ser jugar un partit així. Contra les que coneixes de sobres, amb totes les filies i les fòbies, amb un ambient carregadíssim, sent el tercer partit en sis dies. Que bloquejat que semblava tot i realment durant bona part del primer quart semblava que la tensió tenallava les unes i les altres. Les locals s’avançaven, Laura Ester li arribava a desactivar a l’Anni Espar la seva fiablitat de penal però per la banda mataronina hi havia ferocitat defensiva i una Maria Elena Sánchez d’entrada autoritària sota pals. Poc a poc s’anaven enfilant i la italiana Avegno empatava i Anni Espar culminava una superioritat per anar a la primera pausa amb un 1-2 esperançador.

Igualtat, tensió, gestió emocional. Aquest era el guió, l’únic possible. I només es trenca si, com a vegades sembla mala tradició, el segon quart és sinònim de la versió més esquerpa de l’Assolim CN Mataró. Semblava que la maledicció es repetia: tres gols seguits li ha etzibat el Sabadell, una hemorràgia inoportuna que intentava taponar apareixent per primer vegada Rita Keszhtely i després Simone Van de Kraats. 4-4.  Primera bomba desactivada tot i que al darrer alè un gol dels dits psicològics del Sabadell deixava el marcador en 5-4 al descans llarg. 

Els dos millors equips d’Europa s’encaminaven a un altre desenllaç fatídic. I el tercer quart ha estat letal per les del Maresme. L’Assolim l’ha disputat amb coratge, ha arribat a empatar dues vegades però a davant s’ha anat ennuegant amb poca fluidesa i per postres amb un gol in extremis el Sabadell se n’ha anat als tres gols d’avantatge i ha fet que l’escomesa si no era impossible ho semblés. 

Un darrer quart impossible

Quan les coses no poden ser, no poden ser. I mira que hi ha anat del dret i del revés l’Assolim CN Mataró però cada segon pesava quilos i semblava accelerar el desenllaç. Al Sabadell totes li ponien, Forca i Van der Sloot han fet un vestit a mida del Mataró i a menys de cinc minuts les cares ja eren llargues a la banqueta mataronina. Ho ha intentat, però ha seguit la boira, la grisor, no veure-hi. A les mataronines se’ls han apagat les forces, la llum i la moral de cop i han acabat mostrant un marcador i un resultat que no fa justícia a l’equipot que són i que han de seguir sent. 

El partit d’avui és el darrer d’una temporada llarga, recargolada i intensa per l’Assolim CN Mataró.  Mal epíleg avui d’una temporada entretinguda i que cal valorar.Una temporada que sempre s’associarà a la final històrica de la Champions que es va perdre (la cançó de l’enfadós!) contra les rivals vallesanes però en la que també s’haurà de posar en valor les fases immaculades a la màxima competició europea o l’heroïcitat d’haver tombat l’Olympiacos a Grècia i després al Sorrall. El de Sabadell ha estat el darrer partit com a portera de Mari Elena Sánchez i també pot ser el comiat d’altres referents de l’equip. Amb qui es pugui, el setembre a tornar-hi.