Campiones d’Europa és un concepte molt fort encara que es digui ràpid i que, ai las, de repetir-lo tres cops en 8 anys se li pugui treure rellevància. La té tota. Campiones d’Europa de waterpolo és el que són, des de divendres, les jugadores del CN Mataró Anni Espar i Cris Nogué. La victòria d’Espanya a la final sobre Grècia (9-6) ha permès un triple triomf: el propi títol, oblidar el Mundial d’inicis d’estiu i demostrar que l’era d’or del waterpolo femení nacional segueix.
Ja no hi ha la Marta Bach ni la Roser Tarragó, ni tampoc la Maria Elena Sánchez, però el CN Mataró manté quota i ascendència en el projecte que capitaneja el seleccionador Miki Oca. L’Europeu de Budapest ha mostrat una Anni Espar líder, com sempre i decisiva en els moments importants, també com sempre. A la final mateixa, va anotar en l’avançada inicial 3-0 que va ajudar a fer forat i va fer-ne un altre, de gol, a la part final. Per arrodonir la victòria. L’Anni és el far de la selecció com també en fa a Mataró.
Al costat d’Espar, Cristina Nogué. No l’oblidarà, aquest estiu de debut internacional, la de Sant Pol. La seva és una trajectòria meteòrica des que va canviar la natació artística pel casquet i el contacte. En la selecció mestissa de generacions, on comparteixen equip i piscina històriques com la pròpia Espai, Laura Ester o Maica García guanyen pes propi les que han de protagonitzar el següents cicles. I la Cris Nogué sembla nominada i confirmada. Gran notícia pel CN Mataró.
Que al CN Mataró hi ha nivell, qualitat i pólvora se sabia però l’Europeu de Budapest (una de les meques d’aquest esport) ho ha confirmat. Silvia Avegno, un dels grans fitxatges ofensius per aquest any, va guanyar amb Itàlia la medalla de bronze birlant-la als Països Baixos de Vivian Sevenich i Simone Van de Kraats.
A Budapest, a l’equip de la federació i a les fotos victorioses des de temps immemorial cal comptar també amb Pere Robert, més incombustible que la Reina d’Anglaterra i tot.