Vespre de contrastos, el de dimecres a la Joan Serra del CN Mataró. Les noies, cara i els nois, creu. Així va quedar la cosa. L’Assolim CNM va fer-se fort a casa, fent valer el factor piscina i va atupar d’entrada al totpoderós Sabadell en un partit digne de la llegenda en comú entre aquests dos partits. Després el SolarTradex no va poder sumar-se a la festa, tot i remar de valent. Culminant una sèrie heterodoxa en la que mai ha guanyat el local, l’equip mataroní va acabar perdent i barallant-se amb un Sant Andreu que passa a la final per Europa. Llàstima per ells.
Els resultats:
- Assolim CN Mataró 13 - CN Sabadell 12
- SolarTradex CN Mataró 12 - CN Sant Andreu 15
‘La semifinal del segle’ va començar a Mataró amb un Assolim concentrat, gairebé obsessionat en no tenir el quart ‘tonto’ que massa vegades li ha costat partits importants. Haver-se-les amb el Sabadell a les semifinals és atípic (i fer-ho en dimecres, un despropòsit) però l’equip de Dani Ballart va desplegar la seva versió més seriosa. El partit va acabar amb avantatge mínima (13-12) però la tònica guanyada a pols durant bona part del tercer i el quart quart va dibuixar un meritori coixí de dos gols favorable a les mataronines. Era la vacuna de l’Assolim contra fantasmes de tota mena.
A l’aigua, per un dia importantíssim, hi van comparèixer bona part dels noms propis que més ennuvolats han estat en altres dies subratllats de la temporada. La cosa va ser coral, malgrats els 12 gols en contra durant bona part del matx la clau va ser defensiva i a més a més van arribar rúbriques que molt s’havien enyorat en altres dies. El primer quart va ser un corre-cuita intrèpid, quatre gols per banda, que venia a dir que aquí venien les enemigues íntimes a parlar-se de tu. Va ser al segon quart que es va fer forat i al tercer (sovint un parcial quasi maleït) que es va poder mantenir.
Les dues sílvies de l’equip, Morell (per fi encertada contra les seves antigues companyes) i Avegno van aportar, l’Anni va emergir i manar, la Keszthelyi va ser quirúrgica contra l’equip on jugarà i quan va tocar serrar les dents en un darrer quart taquicàrdic es va tenir prou ofici i el cap fred: es va perdre el quart però es va guanyar el partit i la portera Mariona Terré va fer allò que fan les bones porteres. aparèixer quan se les necessita i posar el llacet. Nogué i Guiral, sobretot darrere, també van ser claus.
Divendres a Can Llong i si cal diumenge a Mataró
La victòria dona arguments a l’Assolim CN Mataró i a la seva parròquia. Si les coses es fan bé, es pot guanyar a qui sigui. Ha estat així sempre però aquest cop es va tornar a exercir com a equip gran. La semifinal passa per Sabadell (divendres a les 19h a Can Llong) i si no es fa saltar la banca allà la cosa se n’aniria a un tercer matx sumaríssim el diumenge al migdia a baix a mar. La cosa promet.
El Sant Andreu pesca la final per Europa
A la Joan Serra hi havia ambient, força ambient, per a un vespre de doble ració de waterpolo. Si el primer plat va anar bé, el tall posterior va girar-se en contra i és que el SolarTradex va caure al tercer partit de la semifinal per Europa contra un Sant Andreu que després del primer quart es va posar per davant i els mataronins ja no li van poder pujar a la jepa. Tot i els tres gols finals de diferència, bona part del partit va ser joc d’equilibris, de tu em colpeges i jo te la torno, un anar i venir en el que els andreuencs van tenir més encert o el cap més fred i el jove projecte mataroní va veure com se li escapava el partit al final.
Bo i perdre el play-off jugat amb el factor piscina a favor, l’equip mataroní tanca la paradeta d’una temporada que s’arrodoneix a l’alça: començada amb un projecte i més de mitja plantilla nova i en la que hi ha hagut partits i sobretot tendències per estar-ne contents. L’any que ve, és d’esperar, més i millor.