LA FITXA
- Assolim CN Mataró 17 - CN Sant Andreu 11
- Piscina Joan Serra - Mataró- 10 de maig 2023
L'Assolim CN Mataró vol la lliga. O la necessita, després de perdre Copa i Champions. La vol i la necessita, i tot va a parar allà mateix: en un play-off a semis i final a tres partits per ronda no hi ha gaire marge per a res. Es tracta de guanyar i que la cosa duri poc. D’anar pel dret.
Si és amb aquesta perspectiva i si mirem el 17-11 final del primer partit de semifinals jugat dimecres a la Joan Serra, dubte resolt i objectiu aconseguit. L’Assolim CNM va guanyar de forma clara. Amb l’Anni Espar retornada a l’aigua i tot l’arc de jugadores a punt. La victòria no serà de les més brillants assolides, però és una passa ferma endavant per l’únic camí que importa: el que mena primer a la final i després al títol.
Les de Dani Ballart van sortir mordaces, a fer forat, a no deixar que aquest Sant Andreu cada cop més empipador (vist en perspectiva d’un dels dos equips dominadors, i sembla que amb bons fitxatges per l’any que ve per tant la sensació anirà a més) se li enfilés a sobre en cap moment. Se’n va anar fins al 5-1 ràpidament, mossegant a darrere i endrapant a davant, però llavors va arribar un moment de fosca en el joc mataroní. Un d’aquells fossos a negre que tant de polleguera solen treure al cos tècnic. Minuts tontos i 5-5 a l’inici del segon quart.
Reacció ràpida i partit resolt
Val a dir que tal dit va arribar aquest moment, tal fet va comportar la reacció. I que a l’hora de passar llista hi van comparèixer totes les que hi havien de ser. Rita Keszthelyi va anar-se’n als cinc gols en el còmput del partit. Silvia Avegno, Simone Van de Kraats o Sílvia Morell també van doblar gols i la italiana va fer el 17-8 de màxima diferència abans que tot l’equip abaixés revolucions quan ja no quedava disputa i les de Barcelona maquillessin lleugerament el diferencial fins el 17-11.
La cosa a partir d’aquí ve frenètica. Segon partit a ca les andreuenques el divendres i l’aspiració que les semis no arribin a tornar a Mataró, amb diumenge reservat si és el cas. La setmana entrant, sense descans ni treves, la final. Apostar a que serà contra el Sabadell no t’ho acceptarien a cap casa de travesses per ser massa previsible.
L’Assolim vol i necessita la lliga. L’equip no va fer cap exhibició, però se’l feu amb la ganyota de concentració. Si millora partit a partit podrà ser on se l’espera: a la final i depenent de si mateixes. Que progressi, doncs. I que comenci el ball.