“Fa quatre anys que faig el viatge. M’hi he acostumat i em passa súper ràpid. Són 25 minuts fins allà.” Mataró - Palau-solità i Plegamans - Mataró. Cada dia d’entrenament i cada dia de partit a casa, la Carla Fontdeglòria fa aquest trajecte. Anada i tornada. De vegades en companyia de l’altra mataronina, Aina Florenza. Són les representants de la capital del Maresme en el flamant campió d’Europa d’hoquei sobre patins; el Palau va superar el Voltregà per 6 a 1, diumenge passat en una final disputada a casa, per aixecar la primera Copa d’Europa de la seva història.
Els orígens
La Carla, com acostuma a passar a l’hoquei sobre patins, va començar de ben petita i per inspiració familiar: “Tenia quatre anys i veia la meva germana gran jugant a la pista. Pensava: ‘que guai...’. Un dia em van dir si ho volia provar, i fins aquí. He crescut amb els patins posats.” I ho ha fet cremant etapes a gran velocitat. Tenia tretze anys i ja havia aconseguit l’ascens a OK Lliga amb el Mataró. Aquesta fita, i ser part de l’històric equip FEM16 vencedor d’incomptables campionats i de la Copa d’Europa de la categoria en més d’una ocasió, van ser els seus millors moments a Mataró.
Un any de canvis
L’estiu del 2017 va marcar un punt d’inflexió important en la vida i carrera de la Carla: “Em van trucar diferents equips i, finalment, em vaig decidir per l’oferta del Palau. A més, poc després començava la universitat. Els meus quatre anys de carrera els he fet jugant al Palau.” Campiona de lliga i subcampiona d’Europa l’any 2019, la temporada passada es va cancel·lar la màxima competició continental com a conseqüència de la pandèmia.
Aquest 2021, el Palau ha repetit títol de lliga i ha guanyat la Copa d’Europa superant el mateix rival que va tenir en la final de fa dos anys. El Voltregà, equip més llorejat del continent amb sis títols, va haver de reconèixer la superioritat del conjunt de la mataronina: “El resultat no indica la diferència real entre un equip i l’altre, però nosaltres som molt constants i tenim canvis per mantenir la intensitat. A més, el nou cos tècnic d’aquesta temporada ens demana que busquem porteria una vegada i una altra.” La Carla la va trobar, va fer un dels sis gols, i normalment la busca per darrere: “M’agrada atacar així, per darrere la porteria. Puc obrir la bola perquè rematin les companyes o aixecar-me-la i picar jo mateixa.”
Lliga, Copa d’Europa i Copa la Reina? Dijous que ve el Palau marxa cap a Galícia amb l’objectiu majúscul i formidable de firmar una campanya encara més històrica. Fer triplet seria llegendari. Una cosa ja és segura; la temporada que ve el Palau jugarà la Copa Intercontinental com a campió d’Europa.
Treballar i jugar
La Carla ha acabat la carrera tot just fa un parell de setmanes. Ja és infermera i aquest juliol començarà a treballar a l’hospital de Mataró: “Em preocupa poder compaginar-ho tot. En principi ho podré fer perquè a l’hospital faré torn de matí i aleshores tindré les tardes per entrenar, però també hi ha els viatges, algunes competicions entre setmana...”. Lamentablement, l’hoquei sobre patins pateix aquí una doble discriminació: esport minoritari i femení. L’exigència és extrema i la dinàmica d’equip absolutament professional, però al Palau ningú cobra i a l’hoquei sobre patins femení cap jugadora es guanya la vida: “És l’esport que estimo i m’ho passo molt bé. Això compensa que no sigui professional.” 21 anys, idees clares, la sensibilitat pel seu esport a flor de pell i moltes emocions encara per viure. Carla Fontdeglòria, de Mataró i campiona d’Europa.