Han passat set anys des que el CE Mataró es va reformular com Escola de Futbol i va deixar enrere els deutes enormes que la Societat Anònima Esportiva arrossegava. A canvi, això sí, d’una quota mensual d’uns 1.200 euros a pagar a l’antic president i aleshores propietari dels drets federatius, Paco Gonzalo. Més enllà d’aquesta via, que ha seguit pels jutjats, el cert és que cada vegada queda més llunyana l’excusa sobre l’herència o el llast que suposava treballar amb centenars de milers d’euros de deute. La realitat, set anys després, és que el club segueix lluny d’estar allà on se li pressuposa.
El primer curs de Fran Seijo a la presidència, després de la malaurada i sobtada mort d’Albert Gibert, i amb Jose Maria Polo a la banqueta, va acabar amb alegria: ascens a Primera Catalana. Mica en mica semblava que hi havia un projecte sòlid amb una base de jugadors interessant. Però la temporada 2015-2016 va anar clarament de més a menys, i en un tram final de curs esperpèntic, els mataronins van acabar baixant, de nou, a Segona Catalana. Primera patacada. Polo va plegar i la directiva va escollir Alberto Encinas, aleshores entrenador del juvenil.
El canvi d'entrenador any rere any no ajuda a consolidar una idea de joc; després del descens de Primera Catalana l'equip no ha dominat la Segona com es podia esperar en dues temporades consecutives
La temporada 2016-2017 va tenir un CE Mataró rellevant a la categoria, sempre entre els primers però mai com a dominador clar com ha pogut ser-ho la Guineueta enguany. En tot cas, es va assegurar el segon lloc i la promoció d’ascens. Però allà, davant el Valls, un equip inoperant va acabar perdent el play-off. Segona gran decepció.
Aquest curs, nou canvi a la banqueta amb Alberto Aybar com a entrenador debutant en un primer equip, i el mateix objectiu. Sempre entre els equips de dalt, però amb un tram final massa irregular que un equip com l’Argentona va aprofitar per pispar-li el segon lloc. Tercera ensopegada.
Hi haurà canvis a la direcció esportiva i se n'esperen a la banqueta del primer equip; el bon paper del juvenil pot ajudar a la primera plantilla la propera temporada
Caldrà una reflexió interna per saber si el model de canviar d’entrenador cada temporada –tot apunta a que hi haurà novetats a la banqueta pel curs vinent- és l’adequat, tenint en compte que l’únic ascens en aquesta nova etapa va ser amb Polo, que va estar tres cursos a la banqueta. I caldrà pensar, també, què falta perquè una entitat com el CE Mataró es quedi sense promoció d’ascens davant una entitat més humil però potser més ben treballada com la d’Argentona.
Mentrestant, l’altra pregunta seguirà sent si realment Mataró no pot tenir un equip no ja per sobre, sinó al menys competint on es troben Lloret, Farners, Banyoles, Castellar o el filial del Llagostera. Tots ells, de Primera Catalana. Els canvis que ja s’han anunciat a la direcció esportiva, amb Parri i Parcerisas com a nous coordinadors del futbol base de ben segur que poden ajudar a construir un espai de formació que acabi nodrint al primer equip.
Una base que mira cap amunt
La temporada, en tot cas, té elements positius. Entre ells l’ascens del juvenil a Lliga Nacional. En els darrers anys tampoc s’ha estat a l’alçada del passat més recent, i aquell juvenil que va fer les delícies a Divisió d’Honor va perdre la categoria i, la temporada passada, va baixar a Preferent. Amb Raul Monroy s’ha aconseguit pujar. Un nom, per cert, que caldrà seguir de prop per si com apunten algunes fonts properes al club, és l’escollit per dur el primer equip la propera temporada.