Era un objectiu molt complicat. El nivell del rival, i sobretot el resultat del partit d’anada jugat a Mataró dues setmanes enrere (0-2), eren factors que no convidaven precisament a l’optimisme. De totes maneres, el CH Mataró afrontava el partit convençut que tindria opcions de remuntada. La moral de victòria, exhibida sovint aquesta temporada per guanyar-se el dret de jugar l’eliminatòria d’ascens, va quedar ben palesa durant tot el partit. Finalment, però, no va ser possible.
El Club Hoquei Mataró era ben conscient que havia de firmar un partit gairebé perfecte i afinar la punteria en atac. Millorar la producció ofensiva era condició indispensable per creure en la possibilitat de remuntar el 0 a 2. El partit es va moure en paràmetres diferents als que van marcar el duel disputat a la capital del Maresme i el CH Mataró ho va acariciar.
A 3:14 pel final un gol de Guillem Carbonell, el seu segon de la tarda, significava el 2 a 3. El conjunt d’Albert Larrea tenia poc més de tres minuts per marcar-ne un altre i forçar la pròrroga. El CH Mataró havia lluitat de valent per gaudir d’aquesta oportunitat, igualant el marcador fins a dues vegades abans de capgirar-lo.
El Vilafranca havia arribat al descans amb victòria parcial per 2 a 1 després del gol inicial de Necchi, l’empat de Carbonell i el segon de Villares. El marcador ja no es mouria fins que el Mataró, a 6:45 del final, feia l’empat a dos mitjançant Marc Ollé. El 2 a 3 de Carbonell a poc més de tres minuts per la botzina incrementava el nerviosisme i la sensació que la proesa podia ser una realitat. Al final, però, quan el Mataró buscava la pròrroga amb ímpetu va arribar el gol de Ribas que sentenciava l’eliminatòria. Quedava un minut i escaig i l’empat a tres sufocava la reacció mataronina.
El CH Mataró seguirà a OK Lliga Plata però ha lluitat per l’ascens fins l’últim minut de la temporada.