Ciara Gibson té només 25 anys, una llarga trajectòria participant a Jocs Olímpics i guanyant títols nacionals i internacionals... Però ha de deixar la pràctica del waterpolo. És un dels exemples que deixa l’esport d’elit en disciplines minoritàries: que són difícils de compaginar. La seva professió, enfocada a les relacions internacionals, no és compatible amb l’exigència de jugar en un dels millors equips d’europa com la Sirena Mataró, on ha d’entrenar a diari i desplaçar-se els caps de setmana.
“He estat una afortunada, combinant esports i estudis i fins i tot alguna feina, però són moltes hores i he hagut de prendre aquesta decisió; les coses no es poden fer a mitges”, relata Gibson. La mataronina, una de les jugadores més importants que ha sortit de la base del CN Mataró, considera que “si estàs a un equip seriós i professional com la Sirena, mereix el respecte personal i tenir una plantilla compromesa al 100%”.
Així les coses, Gibson haurà d’abandonar una de les seves passions, l’esport, que l’ha acompanyat de ben petita. “De la meva trajectòria em quedo amb el fet de jugar uns Jocs Olímpics i haver guanyat la Copa de la Reina i la Copa LEN amb la Sirena; va ser un any somiat des de ben petita, que a sobre es va fer realitat a casa”, recorda. Tot i que per edat encara té molt de recorregut, Gibson considera que és un adéu definitiu: “No penso en si puc tornar d’aquí un temps; crec que si aquest any no puc dedicar hores per jugar, no sé com sèrie més enllà encara”.
La base com a garantia d’èxit de la Sirena
La jugadora és conscient que la temporada passada “no va ser la desitjada per tots”, i creu que el futur de la Sirena Mataró necessita “canvis”, però dona la solució que cal tenir clar dins de l’entitat: “hi ha molta base que ha d’anar alimentant el primer equip, és el més sa per l’equip i pel club; si hi ha talent i treball, i sé que hi és, no cal patir perquè el CN Mataró té molta trajectòria”.