És la història de mai acabar. El juvenil del CE Mataró porta vuit jornades patint la mateixa crueltat sobre el terreny de joc: juga bé, però no sap traduir aquest bon joc en punts. Pel moment només en duu tres, fet que el deixa en última posició a la taula; però la Divisió d’Honor Juvenil avança irremeiablement i els pupils de Jordi Pi i Albert Garcia no troben la forma d’escalar posicions a la classificació. Jornada rere jornada ho intenten en va i cada vegada que l’àrbitre xiula el final d’un partit, la sensació és la mateixa: un regust amarg que poc a poc va minant la confiança de jugadors, tècnics i aficionats. L’empat davant la Damm –després d’anar perdent per 0-3 al descans- havia de ser un punt d’inflexió en la trajectòria del conjunt groc-i-negre. Però diumenge passat, dia 26, a domicili del San Francisco, malgrat que el matx va començar bé pels interessos dels catalans, tot es va tornar en contra i la cinquena derrota de la temporada es va consumar (2-1). En el minut 61, després d’una primera gran meitat visitant, Peque feia el 0-1. Set minuts més tard, Dani Nieto posava l’empat a l’electrònic. I en el temps afegit, Juanan materialitzava el segon gol dels de Pep Sansó i condemnava els mataronins, ja sense marge per a la reacció.
A Son Fuster, el juvenil del CE Mataró (oficialment, Fundació Privada Esportiva Mataró, en tractar-se d’un equip del futbol base de l’entitat groc-i-negra) arribava amb la baixa per sanció de Carmona (acumulació de targetes) i per lesió de Ribera, Guti, Víctor. La novetat, però, era la titularitat d’Aitor (després de setmanes lesionat i de jugar la segona part contra la Damm) i de Vacas. Amb 15 jugadors a l’expedició, els de Jordi Pi i Albert Garcia es van plantar a Mallorca amb la ferma intenció de puntuar –tasca difícil, doncs històricament el Mataró mai no havia guanyat al camp del San Francisco i els de Pep Sansó encara no coneixien la derrota al seu feu. Així doncs, setè (11 punts) i setzè (3 punts) s’enfrontaven en l’assolellat, però ventós (dificultat afegida damunt el terreny de joc) matí de diumenge.
Després d’uns primers minuts de joc on ambdós conjunts van pugnar per la pilota, el Mataró donava més sensació de perill. Pressionant la sortida de la pilota, tocant la pilota, imprimint velocitat al seu joc... Tot i així, Bardolet i Donato serien els primers a enviar un clar avís a Miguel, que resolia a la perfecció. Als vint minuts de partit, Jose obligava el porter Pep a enviar el seu xut des de la frontal a córner amb una espectacular “palomita”. Bardolet (jugador amb una alçada considerable com tota la línia defensiva del San Francisco) poc després tornaria a posar l’ai al cor dels groc-i-negres en rematar sol una pilota aèria dins la petita. Quan es complia la mitja hora, Escobar sorprendria el porter local amb un potentíssim xut des de fora de la gran obligant-lo novament a enviar a servei de cantonada. A partir d’aquí, el Mataró perdria pistonada i Miguel es convertiria en protagonista en haver d’intervenir en diverses ocasions davant Bardolet, que una i altra vegada apareixia sol dins l’àrea. El Mataró donava facilitats al rival per la banda dreta (lateral esquerre) i començava a abusar de les pilotes llargues en el seu joc ofensiu, fruit del cansament.
La derrota arriba en l’últim sospir del partit
En la represa, els homes amb més feina serien els defensors groc-i-negres. Els mataronins intentaven construir en atac a la vegada que es defensaven de les incursions mallorquines. En el minut 61, però, i a pilota parada arribaria el gol dels visitants, recompensa al gran treball dut a terme en el primer temps. Mendo servia un córner des de l’esquerra i Carlos rematava dins la petita, un remat que Peque enganxava per enviar al fons de la xarxa. Amb una espectacular tombarella a l’estil Hugo Sánchez, com el mateix jugador reconeixia en finalitzar el partir, el davanter celebrada el seu primer gol en lliga. Era el 0-1. Set minuts, però, li duraria l’alegria als visitants, perquè en el 68, Dani Nieto, que no feia ni deu minuts que estava sobre el terreny de joc, rebia en el segon pal un centre des de la dreta que davant la passivitat dels defenses convertia en l’1-1. Amb un Mataró exhaust, els intents en atac per part del conjunt català no inquietarien massa el porter rival. El perill, però, es traslladaria a la porteria de Miguel, qui respondria a un gran nivell davant les accions de Jose Maria, Dani Nieto i Juanan. I quan el temps reglamentari ja s’havia complert i l’empat semblava un fet, Juanan aconseguiria arribar abans que el meta a una pilota penjada des de mig camp a la gran i marcaria el definitiu 2-1.
L’Espanyol visita el Carles Padrós
Amb la derrota contra el San Francisco el Mataró en suma ja cinc, per tres empats. Els groc-i-negres són últims amb només tres punts i la victòria encara és un misteri per a ells. La bona notícia, que potser d’aquí a unes jornades ja no serà tal, és que la permanència només està a quatre punts, però Gramenet, Lleida, L’Hospitalet, Ferriolenc, Europa i Girona pugnen per ella. Rivals, d’altra banda, amb els que el Mataró encara s’ha de veure les cares. Abans, però, la setmana vinent, els mataronins rebran a l’Espanyol, segon classificat (19 punts). Serà dissabte, dia 1 de novembre, a partir de les 17h. El suport de l’afició en un matx tan complicat pels locals pel rival del que es tracta, pot ser un element molt important, donada la situació en la que es troba l’equip.