El CE Mataró ha rubricat aquest cap de setmana una temporada gairebé perfecta en la que han sumat 72 punts de 90 possibles en les 30 jornades disputades fins el moment. Això significa 12 més que el seu principal rival a la classificació quan queden precisament 12 punts per disputar-se, fet que fa que el gol-avarage particular doni per sentenciada la temporada. Però més enllà de l'ascens matemàtic, els mataronins han fet un any esplèndid en el que només hi ha hagut alguna llacuna puntual, com certes lesions importants de jugadors com Landi i Antonio o alguna derrota que va servir d'avís a navegants.
De fet, els groc i negres no perden des de mitjan del mes de desembre, quan van caure golejats per 3-0 al camp de l'Olímpic Fatjó. Des de llavors, han encadenat victòria rere victòria en un 2015 on només Lloreda i Premià de Mar van poder impedir el triomf dels de Jose Maria Polo amb un empat cadascun. La resta, victòries i ratxes de cinc triomfs que anaven ampliant distàncies respecte els seus perseguidors, que fallaven en les jornades que anaven avançant davant un Mataró implacable. L'equip ha cedit sis empats i dues derrotes, mentre que ha guanyat 22 partits.
A més, els mataronins són el conjunt més temible en totes les facetes. En defensa només han encaixat 27 gols, el que suposa menys d'un gol per partit. En atac, 72 dianes en 30 partits, sent també l'equip més anotador del grup 2 de Segona Catalana. Uri Martínez és el pitxitxi del grup amb 23 gols (19 i el pòquer d'aquest diumenge davant el dinàmic Batlló). Una de les claus de l'equip ha estat l'arribada d'Aitor Gonzàlez a mitja temporada. El jugador, un dels diamants de l'històric juvenil que va ascendir i mantenir la Divisió d'Honor per primer cop a l'entitat, ha disputat 15 partits i ha anotat 12 gols, a banda d'un munt d'assistències de gol. Un equip, en definitiva, letal en totes les facetes del joc.