El CE Mataró no va poder superar l’Europa en un partit que es presentava com a clau de cara a evitar els descensos compensats. El conjunt de Jaume Creixell disputava l’últim matx de lliga a casa davant un rival que no es jugava res. Una errada defensiva va permetre als visitants avançar-se al marcador. Callicó, de falta, empatava un enfrontament que s’havia posat de cara per l’expulsió del lateral Víctor, però el CE Mataró no va poder capgirar el marcador. A l’empat se li suma la lesió de Landi, que va marxar totalment abatut. El derbi maresmenc està marcat per la gran rivalitat i els resultats d’aquest dos últims anys: els mataronins han perdut a casa els dos últims enfrontaments en lliga però cal destacar també que va golejar, 0-4, en la seva darrera visita a Premià la temporada passada. Això sí, qui va signar un hat-trick en aquella ocasió, Molina, ara juga a l'altra banda.
Jaume Creixell va treure el seu onze de gal·la per fer front a la final davant l’Europa. El club va declarar jornada de portes obertes, tot i que l’impacte d’afeccionats locals que van acostar-se de més al Municipal de Mataró va ser limitat. Durant la primera part, poca aportació ofensiva per part d’ambdós equips. L’Europa, tot i no jugar-se res, el cert és que va sortit endollat al partit, segurament més del que l’equip local podia esperar. Durant els primers compassos van aflorar els nervis, escenificats amb un Landi molt espitós que, conscient de la importància del matx, va encarar-se amb la banqueta i diversos jugadors locals quan no es portaven ni vint minuts de partit. Navarro, als 25’, avisava amb un xut que aturava sense problemes el porter. En el 37’ arribaria l’ocasió més clara dels mataronins: una falta lateral de Callicó la pentinava Marc Esteban i Landi no rematava per centímetres a boca de gol. Poc després, el davanter marxava lesionat i visiblement tocat. Va ser substituït per Albert Martínez, forçat a tornar als terrenys de joc malgrat no estar del tot recuperat.
En la represa, va avisar Quique en un llançament de falta que va marxar desviat. Dos minuts després, Callicó intentava el gol olímpic, que no va entrar per poc. I va arribar la desgràcia. En el 63’, pilota perduda en el centre del camp, passada a l’espai al davanter visitant Xavi i aquest, davant la mitja sortida d’Imanol i la falta de contundència de Quique, enviava la pilota al fons de la xarxa. Cinc minuts més tard, una entrada del lateral Víctor significava la seva expulsió. Callicó transformaria de falta directa per tot l’escaire l’empat a u. Sobre el 73’, el mateix Callicó enviava una nova falta directa al fons de la xarxa mentre Coca la treia des de dins la porteria. Tothom va cantar gol, però l’assistent no el va donar per vàlid. El porter visitant admetria als jugadors mataronins, en acabar el matx, que havia tret la pilota de dins la porteria. El CE Mataró ja no va tornar a xutar entre els tres pals i finalment Premià dictarà sentència.
Travesses de cara el descens
Ara, els groc-i-negres es troben en un triple empat amb Cassà i Manlleu. Els dos rivals juguen amb Pobla Mafumet i Vilanova respectivament, mentre que els mataronins disputen el derbi amb el Ricoh Premià. Amb tres equips catalans ja descendits i el Terrassa en promoció, el CE Mataró hauria d’intentar evitar al menys la quinzena plaça per tenir una certa calma tensa de cara a la promoció d’ascens i de descens. Per cada equip dels quatre primers de Tercera que no pugin a Segona B, hi haurà un descens de més. Si el Terrassa es manté finalment a la categoria de bronze, en els pitjors dels casos baixarien a Catalana tres equips més, fins la quinzena plaça. Si els egarencs acaben descendint, no sembla segura ni la catorzena, tot i que es tractaria d’una catàstrofe entre els equips catalans que aspiren a la Segona B que els últims anys no s’ha donat. La victòria del CE Mataró podria deixar l’equip empatat a punts amb l’onzena plaça i, per tant, la salvació estaria gairebé assegurada.