El CE Mataró, en compàs d'espera

El CE Mataró viu en un compàs d’espera més incert que mai. Les darreres temporades servien per viure una muntanya russa d’esdeveniments, gairebé sempre amb final tràgic. El que vindria a ser el descarrilament d’un dels vehicles d’aquest tipus d’atraccions no tindrà opció, potser, ni d’arribar al seu destí ni de tornar a fracassar. L’equip està inscrit per la Federació Catalana de Futbol a la Segona Catalana, categoria que disputarà després de les absurdes sancions rebudes per plegar abans d’hora a finals de l’any passat (absurdes perquè a la pràctica no significava descendir malgrat tot), però no està clar que hi pugui competir. A hores d’ara no hi ha entrenador i per tant, no hi ha projecte quan tot just s’està a les portes del mes de juliol.

De les poques cares visibles que queden a l’entitat, una és la de Jordi Pi. Coordinador de la base i ex-entrenador del juvenil que va estar a Divisió d’Honor per primera vegada en la història del club, explica que del suposat primer equip “no hi ha res a dir”, ja que és un tema que no li pertoca i el traspassa directament a aquells que “es belluguen per trobar entrendor que pugui muntar una plantilla”. Pi, això sí, admet que de fer-se caldrà que sigui un projecte ajustat que no permeti situacions com la de la temporada ja acabada, on es van retirar després de la primera volta.

De la directiva oficiosa, que no oficial ja que si es necessita qualsevol cosa a parlar amb la FCF el nom del president segueix sent Paco Gonzalo, poca cosa. Josep Maria Canyellas, vicepresident esportiu, va afirmar que no dirien res més fins que tot es calmés i acabés la temporada (la de la categoria s’entén, ja que la del Mataró va acabar-se al desembre). Amb tot decidit tret dels possibles ascensos a Segona B de Reus i Muntanyesa, ni ell ni Lluís Sardà han tornat a aparèixer.

“un juvenil competitiu”
Per Jordi Pi, els esforços es dediquen al màxim al juvenil del CE Mataró, ja que és per ell “el primer equip de l’entitat”. Un cop renovat el cos tècnic que ha aconseguit pujar a Divisió d’Honor (un miracle, tal i com està el club), ara és el moment de conformar una plantilla amb la dotzena d’integrants de la plantilla que continuen. ja que “set o vuit jugadors pleguen per ser juvenils de tercer any”. Pi defineix l’experiència de la màxima categoria com “una ocasió per competir i gaudir, però sobretot competir perquè hi haurà equip per aconseguir-ho”. Dels problemes econòmics, la categoria és cara, tant ell com Marcial Serrano s’encarreguen d’intentar buscar fonts d’ingressos per cobrir el pressupost necessari de viatges, estades fora de casa i demés.

“És una categoria que costa diners, però entre les subvencions de la Federació pels viatges i el que trobem competirem segur a Divisió d’Honor”, afirma un Pi que no només ha de fer de coordinador, sinó també de comercial tenint en compte la manca de responsables directius dins del club. El primer que han de fer és buscar alguns jugadors que substitueixin als set o vuit que pleguen per ser juvenils de tercer any. “Malauradament no podem assegurar-los que tindran un primer equip on fer el salt”, lamenta Pi. Com molts d’altres.