No era Gica Hagi a Balaídos. No ho era, bàsicament, perquè aquí la pilota estava en moviment i, en lloc d’una densa boira, només hi havia núvols alts. El gol de Samuel Bayón a sis minuts del final i que va donar la victòria al CE Mataró a Rubí, però, podria recordar perfectament la genialitat del centrecampista romanès a Vigo. Aquells que vau créixer amb el futbol dels 90 sabreu apreciar la comparació.
Quatre victòries i tres empats. El Club Esportiu Mataró ha tornat a la Primera Divisió Catalana per la porta gran i, gràcies a la victòria d’aquest cap de setmana, consolida la seva posició a la zona alta de la taula. Els mataronins són quarts amb 15 punts, els mateixos que el Vic (tercer), a dos del Palamós i a quatre punts del líder, el filial del Girona. El Mataró ja obre, per exemple, un forat de cinc punts respecte el sisè classificat.
A Rubí, el conjunt de Raúl Monroy va deixar la porteria a zero per primera vegada aquesta temporada. Bona responsabilitat en això va tenir-la el porter, Joan Compte, que va evitar el gol dels locals amb diverses accions de mèrit. Estrada també va estavellar una pilota al travesser i quan semblava que el Mataró podria donar per bo l’empat va aparèixer Samuel Bayón. Per això va tornar, entre d’altres coses. Per viure moments de glòria com aquest. “Vull acabar la carrera a casa amb un altre ascens”, deia en una entrevista amb Capgròs abans de començar la temporada. Ningú pot dir que somiava truites.