L'any 2007 acaba, per fi, pel CE Mataró. La trajectòria dels mataronins des que va començar la temporada a principis de setembre fins avui no ha estat la més esperada. El conjunt groc-i-negre era un equip fet per lluitar pel play-off i en el que el club s'havia fet un esforç important augmentant el pressupost dedicat al primer equip en un 10%. L'assalt a la Segona B semblava l'únic objectiu possible per un equip que entrava en totes les travesses tot just darrera de Sant Andreu, Barça B i Reus. Ara, un cop acabada la primera volta, els groc-i-negres són cuers amb 16 punts i necessiten una segona volta digne de play-off (entre 25 i 30 punts) si volen mantenir de manera segura una categoria que en les últimes temporades, tret de la 2004-2005, la salvació ha estat per sobre de la quarantena de punts.
Els números groc-i-negres queden lluny dels aconseguits en anys anteriors. Els mataronins van tenir un inici de lliga poc convincent. Dues victòries, un empat i cinc derrotes van ser el bagatge de les primeres vuit jornades de lliga. El club va decidir llavors prescindir de Manel Moya com a tècnic i signar amb un vell conegut: Jaume Creixell. El Tigre de Sants no ha pogut encara canviar el rumb de l'equip, que amb dues victòries, tres empats i sis derrotes en deu jornades, no ha canviat el resultat de l'equip. I pel mig, alguns mals partits, mala sort en d'altres i decisions arbitrals que han enfonsat mica en mica al CE Mataró, que en moltes ocasions ha semblat tenir-ho tot en contra.
El vertader canvi, però, s'espera a partir del mes de gener. Creixell ha mogut mar i terra per trobar jugadors que serveixin de revulsiu en una plantilla "descompensada", com la va definir. Al Tigre no li va tremolar el pols a l'hora de donar la baixa a fitxatges que havien de ser importants. Parés, Moran, Palet i Salmerón han deixat pas a Carrión, Quique, Flavio i Lluís. Aquests jugadors, els que queden i el jovent -amb qui el tècnic compta cada vegada més- hauran d'aconseguir en la segona volta més de 25 punts si volen salvar-se sense dependre de tercers, a tenor dels últims casos a Tercera. Des de 2001, només en la temporada 2004-05 la salvació es va establir amb 36 punts. En les altres, la línia que separa el Grup 5 de la Primera Catalana s'ha mogut sempre entorn als 40 punts. Amb 46 es va salvar el Cornellà la 2001-02; 43 el Prat en la següent; amb 42, l'Europa va baixar en la 2003-04 per gol-avarage empatat a punts amb el Vilassar de Mar. La temporada passada, el Masnou va salvar-se amb 40 punts.
Pensant en els descensos compensats
Xifrar-se una puntuació d'entre 42 i 46 punts al final de la temporada com a salvació per aquest any no és descabellat. En el grup 3 de la Segona B, al final de la primera volta, hi ha tres equips catalans en descens directe: Hospitalet, Miapuesta Castelldefels i Badalona. Tres punts per sobre d'aquests es troba el Sabadell i l'Espanyol B. Segons els equips que acabessin pujant a la categoria de bronze, la combinació podria arrossegar alguna plaça més de descens a Primera Catalana (ja que si baixen equips de Segona B i no es compensen amb ascensos hi ha superàvit de conjunts a Tercera). Per això, el CE Mataró és conscient que ha de mirar més enllà dels tres últims llocs si no vol dependre de tercers a finals de temporada.
