L’any no va poder començar com es desitjava: totalment diferent al 2009. El CE Mataró va ensopegar al camp del Vilafranca, líder de la categoria, per 2-0. Tot i el resultat, previsible però dolent tenint en compte que els groc-i-negres necessiten sumar totes les setmanes per sortir del fons de la classificació, va servir per veure que la millora en el joc dels mataronins és un fet. L’equip va plantar cara en força estones del joc i no va ser fins el segon gol dels locals que el partit es va decantar finalment de part dels del Penedès. Els groc-i-negres no van poder donar la sorpresa en un camp on els locals han sumat tots els seus partits per victòria, i segueixen en zona de descens. El Vilassar, rival directe, també va perdre amb un dels equips de la part alta, la Gramanet.
El partit va començar força igualat entre els dos conjunts, tot i que cap dels equips va destacar en una primera part enlletgida pel pobre joc sobre el terreny de joc. Els locals van ser els primers en aproximar-se, tot i que els mataronins van tenir un parell de bones ocasions, una d’elles a peus de Marcial, que va mostrar més bones maneres ara que estant passant les setmanes. Tot i això, el Vilafranca tampoc va poder trobar el camí a la porteria de Jodar, que va tenir més feina que el porter Saperas, això sí.
En la represa els locals van pressionar molt més als mataronins. Tito va ser el primer en avisar en un remat que la defensa mataronina va treure sota la línia de gol. La resposta va venir en una falta de Marcial aturada pel porter del Vilafranca. Rubén, en un u contra u, va veure com el seu xut acabava de nou avortat per un defensor mataroní quan Jodar ja estava superat. El líder semblava haver despertat davant un CE Mataró que aguantava amb solidesa els seus atacs. Els dos equips van tenir opcions de marcar, fins que va ser Puchi en un remat que va fer l’1-0 en el minut 69. Un després. Costa salvava sota pals un remat de Landi un minut després. I a la contra arribava el 2-0, obra de Rubén. Això va matar als mataronins, que havien tingut l’empat a la seva mà.
-