El CE Mataró té cinc dies per intentar capgirar una situació que sembla condemnada al desastre. El deute amb Jaume Creixell, que ascendeix als 27.600 euros, té bloquejat qualsevol tipus de moviment del primer equip. No es poden donar altes de jugadors ni de l’entrenador fins que no se solucioni la denuncia del Tigre de Sants. L’entrenador, però, ha fet un últim gest per la que ha estat la seva “segona casa”, com en múltiples ocasions ha assegurat, i en les negociacions amb el president sortint que ja no és president, Paco Gonzalo, i el president entrant que encara no ho és, Lluís Sardà, els ha assegurat que si cobra el 50% del que li deuen, 13.800 euros, retiraria la demanda i es desencallaria la situació.
La Federació Catalalana de Futbol ha explicat a capgros.com que abans de procedir al descens de la categoria, el CE Mataró té temps per pagar el que deu i donar d’alta les fitxes de la primera plantilla fins el divendres, dia 4 de setembre. Aquest seria l’últim dia laborable abans de l’inici de competició i la data límit perquè el club abonés el deute que té amb Jaume Creixell. De moment, i a falta de caps visibles, l’entitat mataronina segueix funcionant gràcies a l’estructura muntada per Salvador Sagrera i a l’ajuda de tres persones, dos d’elles ex-directius, que segueixen al peu del canó com sentinelles en una ciutat destruïda. Obren el camp, estan a taquilla si hi ha dia de partit, encenen els llums, el reg i el que faci falta mentre segueixi present el buit de poder que hi ha actualment.
Eulogio Carmona segueix a l’espera dels esdeveniments. L’ex-candidat a la presidència ha matisat el seu projecte, explicant que no es tracta d’un canvi de nom del club si no començar de zero amb un club nou, ja que és un gran sacrifici però l’única via possible per deixar enrere uns deutes de “650.000 euros”. Malgrat això, i tot i no tenir-ne obligació, la seva “promesa personal” és la de anar pagant mica en mica a treballadors i tots els que menys recursos econòmics tenien i segueixen prestant servei al Mataró. A més, la seva aspiració seria poder comprar una plaça en una categoria com preferent territorial com a mínim, tot i que creu que l’any d’enguany serà de total sacrifici. Faltarà, també, lidiar amb la Federació per poder accedir a alguna plaça d’aquestes característiques.
-