Una d'aquelles fites que es valorarà encara més quan passin els dies. El CN Mataró Quadis, un equip plagat de joves, amb un pressupost retallat respecte la temporada passada -quan van fer la millor posició històrica de l'entitat- i després de resultats irregulars, es presentava a la Copa del Rei amb ganes de fer-la grossa. I tots hi van creure. Així es va superar al Poble Nou (s'havia empatat amb ells en lliga a principis d'any) i així es va acabar amb el CN Barcelona, amfitrió amb qui s'havia perdut en lliga feia una setmana. Per primera vegada, els mataronins jugaven una final de Copa. El totpoderós Atlètic Barceloneta davant. I els de la capital del Maresme van aguantar mitja part. Però mai es van donar per vençuts. Un sotscampionat que té molt de valor.
Els mataronins van començar molt forts la primera part, amb una defensa forta molt atenta a l'hora de recuperar pilotes i un Eski que ha estat en aquesta copa al nivell de la temporada passada. Dues dianes de Mehdi donaven ales al Quadis i el primer quart era pels de la capital del Maresme. A la represa, el vigent campió de Copa començava a tapar tots els contratemps que tenia davant els mataronins. El més evident, un Mehdi que estava molt lliure dins la piscina. Marcatge a l'home i una intensitat defensiva que assecava els mataronins. 0-3 de parcial i 2-4 pels mariners.
A la represa, una de les grans diferències entre els dos grans equips de Divisió d'Honor i la resta començava a fer acte de presència: les rotacions i els jugadors frescos. El ritme dels mariners no baixava mentres feien canvis i el Mataró pagava l'esforç i el fet d'anar per darrera. L'equip es va anar diluint en facetes ofensives i les diferències amb el Barceloneta creixien: 4-8. Al darrer període, el Mataró feia un últim intent però l'equip no estava ja per festes. Un darrer parcial d'1-3 donava el triomf al Barceloneta davant un Quadis que marxava amb el cap ben alt.
-