El CN Mataró Quadis va colpejar primer en el partit inaugural de les semifinals pel títol de lliga davant el CN Terrassa. Els de Beto Fernàndez van guanyar 8-6 un matx que no va començar bé, que es va saber reconduir i que es va complicar per diverses polèmiques decisions arbitrals. Contra tot i contra tothom, el Quadis va tombar per primera vegada els egarencs gràcies a dos factors decisius: el primer, un Pere Estrany desbocat que va anotar quatre gols; el segon, la sòlida i solidària defensa en el darrer quart. L'equip es juga el pas a la final dissabte a les 18.00h a la piscina del Terrassa. En cas de derrota encara hi haurà un tercer partit diumenge també a terres egarenques.
El partit començava amb dificultats. Després d'alguns atacs perduts a dues bandes, una pilota desaprofitada del Quadis la robava el Terrassa per fer el 0-1 al contracop. Per sort, un potent xut de Pere Estrany a la jugada següent empatava el partit. Els mataronins van aprofitar una jugada de superioritat per moure amb dinamisme la pilota fins que Estrany, de nou, anotava de xut creuat. El Terrassa va reaccionar, i després de topar-se amb el pal, empataria de bon xut a la mitja volta. Abans del descans, robo de pilota de part dels visitants i obertura a l'extrem per fer el 2-3. Els egarencs encara van tenir temps de fer el quart en els últims deu segons: xut que desvia un defensa, la recull l'extrem que la posa a la boia i aquest remata i es topa amb el pal. Amb la pilota morta i sobre botzina, tercer xut consecutiu que es queda a la línia de gol sense acabar d'entrar.
El segon període encara guardaria més ensurts a l'inici, però el porter Eski es faria gran davant l'atac del Terrassa. El Mataró semblava passar-ho malament, però en una bona jugada Barbena assistia a Bach que picant la pilota amb els dits l'enviava a l'escaire. Empat a tres. Els mataronins es posaven dins del partit, però diverses decisions arbitrals els despistaven. La defensa sobre Pere Estrany era molt agressiva i els àrbitres, premissius. La sensació és que al Terrassa li costava molt poc tenir superioritat en certs atacs, cosa que no passava a l'inrevés. Els visitants van tornar a posar-se per davant 3-4, i de nou Pere Estrany empatava de xut fort i precís. El 10 mataroní, que estava en estat de gràcia, exemplificaria la permissivitat arbitral. En una jugada el van ofegar tres cops mentre ell aguantava la bola d'esquenes a la porteria i mirant a l'àrbitre demanant falta. A la tercera seguida, la xiulen. I sense que ningú tingués temps a reaccionar, s'elevava i enviava la pilota al fons de la xarxa amb la ràbia acumulada per una seqüència de faltes davant les quals els àrbitres se n'havien desentès. 5-4.
El Quadis noqueja fins l'expulsió de Pere
El tercer període seria clau. Al poc de començar, Fran podria haver fet el sisè i Eski va evitar el cinquè visitant. Passats dos minuts i mig, Svilen provava sort, la pilota quedava morta i Fran rematava a plaer per fer el 6-4. El Quadis encarrilava el max quan la defensa desmuntava tres atacs consecutius del Terrassa, dos d'ells acabats sense ni xutar, i Edu Mínguez feia el 7-4. Llavors arribava la jugada del partit. Un penal a favor dels visitants molt discutit pels locals acabava amb l'expulsió directa de Pere Estrany, el millor del Quadis. Gol del Terrassa, 7-5 i la sensació que es podia escapar el matx. Eski va aparèixer per evitar un altre gol dels egarencs que els hauria posat dins del matx i tocava encarar el darrer període.
Aquí, l'equip de Beto Fernàndez va ser molt intel·ligent. Molt sòlids en defensa, obligaven al Terrassa a fer possessions llargues i poc fructíferes. El partit es posava molt de cara quan Bach rebia una pilota interior, es veia pressionat per dos jugadors i els àrbitres xiulaven falta. Ràpidament obria a l'exterior a Fran, lliure de marca, que feia el 8-5. Tocava defensar amb ungles i dents. I així va ser: es van tapar jugades on fins i tot eren dos jugadors menys per exclusions, el Terrassa no tenia xuts clars i tot i el 8-6 a 1.15 per acabar, l'equip ja no va patir més gràcies a temps morts oportuns des de la banqueta, atacs que esgotaven la possessió i una defensa impenetrable.
-