El partit no es posava gens bé pels interessos dels mataronins, que veien com un guió que ja havien viscut amb el Terrassa es posava sobre la taula una vegada més. El primer parcial va ser de tu a tu, amb dos conjunts trobant porteria i castigant els errors rivals. Però del 3-2 del primer període es va passar a un moment on el matx semblava posar-se coll amunt. Dos gols més dels locals obrien el marcador fins el 5-2, un resultat que es podia considerar lògic si es té en compte que jugaven el primer contra el vuitè. Però el vuitè va demostrar el geni que té dins i abans del descans anotava dos gols que ho deixaven tot a l'aire: 5-4.
En el tercer període, el Mataró es va fer gran. Els joves van anar agafant els galons i l'experiència que han aconseguit en una temporada irregular però molt profitosa, i els jugadors importants han demostrat perquè ho són. Entre ells Eski, millor porter la temporada passada i que malgrat haver baixat el rendiment en aquesta, tornava a fer un partit màgic sota pals. Aturava pilotes increïbles i deixava sense opcions a un Terrassa que no podia encarrilar el partit com volia. El porter polonès va fer entrar els dubtes entre els locals (1-1) que van arribar al tram final sense tenir-ho gens clar.
En el darrer període, amb Pere Estrany expulsat per vermella i amb Mehdi ofegat en una defensa que superava els límits, va aparèixer Marc Corbalán per donar el cop d'autoritat amb el 6-7 a 1.40 pel final. Nervis, tensió, però alegria final. El Terrassa no aconseguiria empatar i acabava eliminat per un Mataró inmens que, ara mateix, no té sostre ni té por.