El partit es va posar ben aviat de cara per als mataronins. Els homes de Dorin Costras van dominar en el primer parcial i semblava que el partit ja estava encarrilat. Però el segon i el tercer quart van ser favorables als de Barcelona que van saber retallar les distàncies que havia imposat el CN Mataró. Finalment, els de Barcelona van aconseguir empatar a 11 gols quan només faltaven sis dècimes perquè els àrbitres assenyalessin el final del partit.
El CN Mataró va imposar un ritme duríssim durant el primer quart. Els mataronins van estar estel·lars en defensa i molt encertats en atac aconseguint materialitzar les seves oportunitats i feia inútils els esforços defensius del Barcelona. Amb aquest bon joc, els de Mataró van aconseguir signar un contundent 0-4 en el primer parcial, que anunciava la necessitat dels mataronins de sumar en el partit.
L'atac dels barcelonins, representat pel seu jugador Ivan Pérez, va ser anul·lat per la defensa mataronina que impossibilitava el seu joc. El CN Barcelona va reaccionar en el segon parcial, però els mataronins van saber aguantar el ritme aconseguint mantindre's per davant en el marcador durant la meitat del partit (4-6).
Però el Barcelona no es podia permetre el luxe de perdre, i va mostrar tota la seva força aprofitant els recursos dels seus jugadors més decisius com Ricardo Perrone, que feien jugar a l'equip aconseguint que Ivan Pérez rebés pilotes i fes llançaments imparables.
En el començament del darrer quart encara estava tot per decidir. El marcador assenyalava un empat a 8 gols i cap dels dos equips semblava disposat a cedir. Els de Mataró anaven per davant, i cada vegada que els de Barcelona empataven, els homes de Costras resolien els atacs aconseguint un gol després dels esforços dels barcelonins. Després del gol del CN Mataró que signava el 10-11 al marcador, el Barcelona va errar en el seu atac posicional, donant així la possessió gairebé definitiva al Mataró. Després de jugar un atac llarg, els homes de Costras van perdre la possessió de la pilota i van donar l'opció d'un atac al CN Barcelona en la que el seu boia va aconseguir una doble exclusió dels jugadors mataronins quan només faltaven sis segons per al final del partit. Aquesta situació va permetre un atac posicional amb doble superioritat numèrica favorable al Barcelona, que Ricardo Perrone va aprofitar per signar el definitiu empat a 11 a sis dècimes per acabar el partit.
