Un CE Mataró a Primera Catalana i tres equips, Cirera, Mataronesa i Llàntia, a Segona Catalana. Una fita que no s’havia donat en el futbol mataroní i que ofereix la sensació de bona salut dins del futbol de la ciutat. Ningú viurà de jugar i entrenar amb els equips de la capital del Maresme, però sí que la presència de quatre conjunts en les dues categories catalanes més elevades després de Tercera Divisió permet als jugadors de base trobar una sortida dins de la seva pròpia ciutat per continuar amb la seva carrera esportiva un cop acaba l’edat juvenil.
Els motius que han propiciat que els equips mataronins estiguin en una situació saludable a dia d’avui gràcies a aquests quatre representants són diversos i tenen a veure tant amb una política d’equipaments encertada que va començar amb l’anomenat Pacte pel Futbol signat l’any 2006 per la majoria de clubs de la ciutat. Aquest pacte volia democratitzar i igualar a nivell d’equipaments els equips de la capital del Maresme, i va establir un ordre mitjançant el qual tots els conjunts rebrien gespa artificial.
“El fet que fa cinc anys que vam aconseguir gespa al nostre camp va servir per donar un salt de qualitat al club”, explica Valentín, president de la Llàntia que destaca que això era un “atractiu” perquè hi hagués jugadors amb ganes de venir a jugar al conjunt verd. “La sorra ha marcat en els últims quinze anys unes diferències importants entre els equips”, recorda.
Però no és només la gespa la que ha permès que el Cirera es trobi a Segona Catalana nou anys després del descens de Primera Territorial o que la Mataronesa recuperi un lloc en aquesta mateixa categoria quan fa quinze anys havia jugat a Preferent. També té a veure una política de club i una crisi dins del futbol amateur que ha beneficiat els equips de barri.
Sentir-se com a casa
La Mataronesa, juntament amb el Liverpool de Tercera Catalana, han recollit l’herència de l’extinta Cerdanyola al barri més poblat de Mataró. “Com entitat només tenim un objectiu, que és arribar als 100 anys de vida”, explica el seu president David Jiménez, que identifica els motius del bon moment de l’equip: “El 60% de la plantilla és de Mataró. Molts havien jugat fora, però arriba un moment que al futbol territorial no es paguen les burrades d’abans i per desplaçar-se i arribar a les tantes de la nit, prefereixen jugar al costat de casa amb un grup d’amics que es coneguin”.
Aquest objectiu és el que té la junta del CE Mataró amb Fran Seijo de president i que segueix el camí marcat per Albert Gibert. Quan van contractar Jose Maria Polo d’entrenador, l’encarregat de l’ascens a Primera Catalana, tots anaven a una: “Volem fer un equip amb jugadors de la ciutat que sentin l’orgull de defensar els colors groc i negres”. I així s’ha recuperat jugadors que havien estat a Tercera i Primera Catalana per fer pinya. Seijo va explicar en l’ascens de l’equip al mes de maig que era “un orgull” aconseguir-ho amb gent de la casa. L’estabilitat després d’anys convulsos a nivell econòmic i esportiu ha estat clau per recuperar el lloc que l’equip es mereix.
Treballar la base
Si l’equipament acompanya, la crisi del futbol ajuda als equips de barri i l’estabilitat és una garantia, la quarta pota de l’èxit del futbol a la ciutat és la base. El Cirera va fer un tomb després de baixar de Primera Catalana que ara els permet ser on són, segons el seu president Dani Morillo: “Vam veure que no podíem viure de patrocinadors o diners de fora que si un dia marxen, et quedes sense res. Per això vam decidir apostar per la gent de la casa”. Dit i fet, van fer un grup de jugadors que creixessin a l’entitat sense pensar en els resultats. “Sempre ha de pujar 1-2 jugadors del juvenil”, i amb això i temps, s’ha creat “una pinya amb un 70% de gent de la casa que dóna la cara en els mals moments i que ha sigut clau en l’ascens i en els dos anys de consolidació”. Això sí, tenen clar que “si es descendeix no passa res, el camí està marcat i el més important és la base”.
-