El Futsal Mataró va aconseguir una històrica classificació per a la final a quatre de la Copa Catalunya, on es veuran les cares a Semifinals amb el FC Barcelona, recentment eliminat als quarts de final pel títol a la Divisió d’Honor estatal. L’altre semifinal la disputaran el guanyador del partit entre Corbera i La Ràpita envers el Marfil Santa Coloma, també de Divisió d’Honor. El triomf davant el Sant Celoni, sots-campió de Preferent, per 3-5, dóna el premi de creuar-se amb el primer equip blaugrana.
La junta directiva de l’equip vallesà, s’havia encarregat de promocionar el partit en tots els mitjans informatius locals, donant-li tota la importància que l’esdeveniment mereixia i el pavelló Municipal presentava un aspecte immillorable, ja que també una quarantena d’afeccionats mataronins van acompanyar al Futsal.
El Mataró va començar l’encontre molt inspirat i als quatre minuts ja havia inaugurat el marcador, aprofitant Raúl una passada diagonal d’Abdyck. Tres minuts més tard, Miki a la sortida d’una falta assajada, aconseguia el segon a porteria buida. El mateix Miki tornaria a marcar, aquest cop aprofitant una passada al segon pal. Amb aquest resultat semblava que els mataronins encarrilaven l’encontre, però res més lluny de la realitat, coses que té el nostre esport, els locals amb un xut de falta directe per tota l’escaire entraven dins el partit.
D’aquí fins el descans l’equip mataroní es va dedicar a adormir el partit. Només començar el segon període, una bona entrada per banda de Miki va acabar amb una passada a segon pal per Raúl, que lliure de marca aconseguia el 1 a 4. Amb aquest resultat els mataronins no van aconseguir dominar el joc, i quan l’equip rival va anar a la desesperada es va trobar amb dos pèrdues de pilota mataronina i el conseqüent contraatac, que van acabar amb dos gols que els tornaven a ficar dins del partit.
Amb aquest resultat s’arribava als darrers cinc minuts de l’encontre, que van ser vibrants i dignes d’una semifinal de Copa, amb l’equip local jugant de cinc i fins i tot llançant un deu metres. A manca d’un minut i desprès d’un atac de cinc local, el porter Gerard aturava una pilota i servia ràpid per Yeyo que des de trenta metres i aprofitant que no hi havia porter aconseguia el 3 a 5 definitiu, certificant la victòria i fent esclatar d’alegria a tots els mataronins presents al pavelló.