Isa Latorre té 47 anys, porta tota una vida jugant a handbol i és la capitana del Joventut Handbol Mataró, l’equip que la setmana passada va ascendir a Divisió de Plata sense haver perdut cap partit. La veterana jugadora ho té clar: “El d’aquest any és el més potent que he vist mai a Mataró”. I n’ha vist uns quants, ja que va començar a practicar aquest esport amb 13.
“Hi ha molts factors per explicar aquest triomf: el primer és que vam anar partit a partit, amb moltes ganes i molt unides; el segon, clar està, és que hi ha una gran qualitat a la plantilla; i per últim, un sistema de joc preparat per l’entrenador que ha rutllat”, desgrana Latorre. La capitana considera que van estar molt encertades a la fase final, on van guanyar de deu, dotze i quinze gols. Tot i que no va ser fàcil: “Sembla senzill, però a la pista vam haver de treballar de valent per guanyar-ho tot”.
Acostant-se als 50 anys i jugant amb noies de 18 i 20, Latorre admet que encara té corda per estona. “Si seguiré? és una bona pregunta... Que ja té resposta: ho he estat valorant molt, calibrant l’exigència de la categoria i vull esguir, estic molt bé físicament i la família m’anima”. Sens dubte, disputar aquesta nova categoria -on va jugar-hi fa un munt d’anys a Almeria- és un premi a una trajectòria que no té aturador. Perquè tal i com ella mateixa avisa, retirar-se no entra en els seus plans, de moment: “No em plantejo què passarà d’aquí un any, la veritat; no he dit que seguirè una temporada i prou, viuré el moent i ja veuré”.
-