Si tenim en compte les baixes importants de l'equip, el fet de tenir assegurada la permanència i que jugaven davant d'un dels cinc primers equips, que lluiten per les places de promoció, és normal que l'equip no jugui al cent per centr, però la imatge que van donar els mataronins no va ser l'esperada per l'afició.
Els d'Héctor del Pino van sortir a la pista conscienciats que una victòria els donaria moral suficient per afrontar el que resta de temporada, però les baixes de cinc jugadors titulars: el capità Marc Fuster, el porter Alberto Ruiz, Sergi Tria, Pere Cuquet i Sergi Gómez; i la incorpocaió de jugadors del segon equip, que acabaven de jugar un partit al mateix Eusebi Millàn, van ser massa dificultats.
Els groc-i-negres van manar durant els primers minuts, però el Sesrovires, molt més concentrat, va marcar la pauta de joc i, a l'equador del primer temps, ja guanyava de set, tot i no fer un bon joc. Les pèrdues de pilotes, els dobles, les passes, la precipitació i les faltes en atac van fer del Mataró un equip desajustat i sentenciat. Pel que fa a l'afició, en cap moment van llançar la tovallola, animant en cada jugada el seu equip, encara més quan els jugadors van trobar l'estabilitat i van tenir deu minuts de bon joc que van permetre retallar distàncies fins arribar a un 14-16 al final del primer temps.
A la represa, els locals vann sortir a per totes, però quan les coses no surten bé, no hi ha res a fer. Intenció n'hi havia, i molta, però els errors mataronins automàticament es convertien en gols rivals. Així doncs, uns minuts de desconcert van tornar a dornar una diferència favorable a l'equip visitant, aquest cop de quatre gols. Va ser un teva-meva i els gols pujaven alternativament sense que els d'Héctor del Pino tinguessin oportunitat d'apropar-se, ja que el porter visitant, Mateo Navarra, els ho va impedir.
