"Això no ho salva ni Déu". L'afirmació d'un dels diversos seguidors que abandonaven el Municipal de Mataró a un quart d'hora del final, quan un Balaguer amb deu homes aconseguia el 0-2 en el marcador, semblava descriure la sensació general que hi ha dins de cadascun dels aficionats groc-i-negres. Uns seguidors que malgrat el nou any ahir diumenge van veure el mateix Mataró de sempre; agreujat, això sí, per una nova actuació arbitral lamentable, aquesta vegada a càrrec de Liarte Pérez. L'empat a dos en temps de descompte serveix per salvar un primer 'match ball', tot i fer-se amb el sabor agredolç de deixar escapar dos punts a casa davant un rival directe. Landi i Puxi van debutar amb poc encert amb el seu nou equip. El primer encara va mostrar maneres; el segon, ni això.
El CE Mataró va portar la iniciativa en els primers minuts de joc. El partit, però, es convertiria en un deja vú de l'inici davant el Ricoh Premià en l'últim encontre del 2007. Al quart d'hora, un estira i arronsa entre Kiku i Parra dins l'àrea l'assenyalava Liarte Pérez com a pena màxima davant l'incredulitat de tothom. El davanter transformava el 0-1, treient petroli de la primera aproximació dels visitants. Cinc minuts després, el nou davanter Landi patia una topada dins l'àrea amb més cara i ulls que l'anterior. El resultat: targeta groga per simular la caiguda. El mateix Liarte Pérez que va encarregar-se de bombardejar el partit dels juvenils del CE Mataró al camp del Cornellà necessitava el seu moment de glòria amb el primer equip groc-i-negre. Només un remat de Landi al pal després d'una sacada llarga de banda de Kiku i la posterior prolongació d'un jugador local van inquietar la porteria de Nogués. La resta, domini territorial però aproximacions sense perill. Abans del descans, Usall, que ja tenia una targeta groga, s'autoexpulsava en una acció absurda que li costava la segona targeta en enviar lluny la pilota.
En la represa, Callicó va anar a per totes. L'extrem avisava primer en una gran jugada individual, i poc després servia en safata una pilota d'or que Landi no va aprofitar. Acte seguit, la pilota la tornava a col·locar l'11 mataroní dins l'àrea. Puxi va tenir a boca de gol l'empat, però incomprensiblement va xutar de la pitjor manera que es podia fer des de poc més de nou metres. Sobre els 20 minuts de la segona part, Ramon s'inventava una gran jugada individual que acabaria en una passada enrere a Callicó. Aquest va xutar amb tota l'ànima, però la pilota es va topar amb la teranyina de cames visitants que hi havia en cada atac dins l'àrea del Balaguer. Un minut després, el mateix Ramon tornava a reivindicar-se com un dels millors atacants de l'equip i deixava a terra dos defenses, però el seu xut va marxar desviat per poc quan Nogués ja estava superat.
Del 0-2 a la reacció
En una pilota penjada a l'àrea d'Imanol a quinze minuts pel final, Moises rematava entre Quique i Duran al pal llarg de la porteria mataronina, fent inútil l'estirada del porter groc-i-negre. El 0-2 semblava un càstig excessiu pel CE Mataró i, sobretot, un premi que el Balaguer no es mereixia després de fer tant poc. Malgrat tot, l'equip va seguir lluitant per sobreviure i en temps afegit un xut sec de Ramon se li escapava a Nogués. Víctor Duran, en tasques de 'killer', anava al rebot i aconseguia l'1-2. Dos minuts després, una sacada de banda acabaria amb penal per unes mans dins l'àrea. El discret Landi va demanar xutar ell la pena màxima, però el CE Mataró no està per herois acabats d'aterrar i, per sort, hi ha una jerarquia dins l'equip. Callicó afusellava la porteria visitant i aconseguia un empat més valuós per la seva importancia anímica que no pas per sortir del pou.
-