Part de l'èxit esportiu d'aquesta temporada del F.C.Barcelona ha residit en la nova política econòmica que han impulsat el president Joan Laporta i la seva junta. Dins aquest organisme ha destacat la figura de Ferran Soriano, vicepresident d'operacions i d'economia de l'entitat, que, amb les seves idees globals i de marketing està conduint l'entitat al necessari dèficit 0.
Quina va ser la primera mesura que vau adoptar quan us vau fer càrrec del club?
La primera mesura que vam fer va ser aturar tots els pagaments i revisar, una per una, totes les despeses del club. Una feina de xinos, de intentar estar segurs que tot el que paguem era necessari. Teníem una dificultat de tresoreria a curt termini greu.
Quina ha sigut la major innovació que ha aplicat la nova junta en matèria econòmica?
Crec que hi ha vàries i que no hi ha una més important que les demés. El que estem fent amb Barça TV és molt interessant, per exemple.Hem aconseguit 40000abonats en mot poc temps. El Gran Repte és un tema estratègic i hem fet 15000 socis en molt poc temps. I jo crec que en general el que hi ha és una aplicació del sentit comú empresarial a una cosa que sembla tant volàtil o tant poc subjecta a regles com és el futbol.
No teniu por que el Barça s'acabi convertint en una simple marca comercial?
En absolut, zero por. El Barça és un sentiment i per tant no passarà mai això, no tinc cap por.
La gira asiàtica de finals de juliol podria perjudicar el rendiment esportiu de l'equip
No, crec que la pretemporada ha estat consensuada entre l'equip tècnic i la gent de màrketing del club, i hem arribat a una situació on complim els dos objectius: potenciar la imatge del Barça a Àsia, que ens interessa molt, i fer una preparació esportiva adequada. I això té a veure amb com ho farem. És molt diferent fer una gira canviant cada dia de ciutat que estar un lloc i anar a jugar un partit i tornar. El que farem a Àsia s'assemblara a un stage dels que es feien abans a Suïssa o Holanda.
Quines són les tendències del futbol mundial?
Als 80, el negoci del futbol era local i els majors ingressos provenien de les taquilles. Als 90, la televisió suposava la gran partida econòmica d'un club, i ara, a principis del segle XXI, estem inmersos en una dinàmica d'entreteniment globalitzat, on el màrketing fa que un club de futbol cada cop s'assembli més a empreses com Walt Disney.
Es pot aplicar d'alguna manera el model econòmic del Barça als clubs de futbol modestos, de 2ªB, 3ª
?
He de dir francament que no ho sé. El futbol local és molt diferent del futbol professional, és una altra indústria, i jo crec que seria molt difícil d'aplicar.
El C.E. Mataró s'ha converit en S.A. Creus que aquesta és una bona fòrmula per subsistir a 3ª Divisió?
Crec que la fòrmula és important, però no tant com l'esperit. El que és molt important és que el Mataró es dimensioni d'acord a les seves possibilitats. És a dir, que s'equilibrin els pressupostos de forma que no es gasti més del que s'ingressa, això és molt fàcil, és economia familiar. Si no es fa així i s'estira més el braç que la màniga i entrem en endeutaments excessius, el resultat pot ser catastròfic. Al futbol avui s'ha de ser prudent, la forma, si és una societat anònima o una societat esportiva, és relativament poc rellevant.
