Tot i que la seva manera de jugar és la d'un veterà, en Fotis Lampropoulos només té 20 anys. Natural de Patra, una petita ciutat propera a Atenes, el passat 14 de gener va aterrar al Josep Mora per enfortir el joc del Romauto U.E. Mataró. Durant aquest mes i mig, l'adaptació ha estat difícil, sobretot pels problemes d'idioma, però sembla que poc a poc la columna grega dels de Margall va trobant el seu lloc a l'equip. Diumenge 29, contra l'Olesa, va quallar el seu millor partit des de que és unionista, erigint-se en la referència de l'equip amb 32 punts.
-Creus que aquesta ha estat la teva millor actuació?
Possiblement sí. Crec que ha sigut una de les millors. Em vaig sentir molt bé jugant i l'Olesa no va jugar gaire bé. De totes maneres sempre espero que la meva millor actuació sigui en el proper partit.
-Vas començar a sentir-te el líder de l'equip?
No, només sóc un jugador més. Provo d'ajudar a l'equip per millorar tots junts.
-Penses que encara pots millorar?
Sí, és clar. Per això m'entreno. Crec que encara haig de millorar el rebot, per exemple.
-Què li passa al Romauto que no sap guanyar els partits quan va 8 o 9 punts per davant al marcador?
No tenim gaire experiència i no jugem amb intel.ligència, per això l'altre equip ens acaba remuntant. Jugem massa ràpid a l'atac i ens precipitem, no juguem amb el cap. Crec que hem de ser més pacients i pensar una miqueta més quan juguem en atac. Hem de controlar el ritme del partit en aquests moments, és molt trist perdre d'aquesta manera.
-Després de dues derrotes consecutives, els pròxims partits seran importants
Sí, ens hi juguem molt si volem avançar posicions en la classificació.
UN MES I MIG A MATARÓ
-Què tal la teva adaptació a l'equip?
Margall és una gran persona i un entrenador molt bo. Gràcies a ell aprenc moltes coses. Amb els companys, les dues primeres setmanes van ser difícils, sobretot per l'idioma. Tots son molt amables i proven d'ajudar-me parlant en anglès. De vegades sortim a sopar plegats. Partit a partit ens anem coneixent més i jugant millor.
-Què et sembla Mataró?
És una ciutat molt acollidora i està a prop de Barcelona. M'agrada passejar de tant en tant pel centre comercial i quedar-m'hi a dinar o sopar. Té un clima semblant a Patra, que també té platja.
-Per què vas triar el Romauto?
És una història molt llarga. El president del Apolloniada, el meu equip a Grècia, no em deixava marxar a cap equip grec, com l'Olimpiakos. Ho vaig intentar fa tres anys però no hi va haver manera. Allà tot és diferent. Només em deixava marxar a un equip europeu. Llavors el meu agent em va dir que hi havia la possibilitat de venir a Espanya. Si algun dia torno, ho hauré de fer un altre cop a l'Apolloniada.
-Els seguidors unionistes esperen molt de tu
Sí ja ho sé, i és un orgull. Són un públic molt càlid i quan s'omple el palau, jugar-hi és fantàstic. Sempre estan animant i ens acompanyen fora.
-Quines són les diferències entre el bàsquet grec i el que t'has trobat aquí?
A Grècia només es juga a bàsquet a la primera divisió. A les altres, tot són cops i és més físic. L'àrbitre deixa jugar i no xiula gaire. En canvi aquí sí que es juga a bàsquet en totes les categories. Aquí no et pots amagar, si ets un bon jugador, ho ets.
-Deus enyorar moltes coses
Sí, encara no hi he tornat des del gener i enyoro molt la meva família i els amics. El menjar és una mica diferent, però m'agrada. Crec que fins i tot he guanyat un parell de quilos
-Tens algun jugador de referència?
No, no en tinc cap en especial. M'agrada el joc de molts jugadors de la NBA, com Kevin Garnett, per exemple.
-Quin és el teu sostre?
M'agradaria pujar de categoria, però és molt difícil. Jugar a l'ACB seria un somni, però estem parlant de la millor lliga d'Europa.
