Trenta anys amb els patins lligats. Tota una vida jugant a hoquei. Gerard Cusachs, que ara en té 34 i que ha passat aquestes últimes sis temporades al CH Mataró, es retira: “El ritme d’anar a entrenar cada dia i tenir poc temps per a la família m’ha fet acabar de decidir. Ja són molts anys i, entre partits i viatges, acabes tenint poc temps per a res més. Al final, la il·lusió d’anar a entrenar s’acaba perdent i a mi sempre m’agrada fer les coses amb molta il·lusió”.
Cusachs és professor d’educació física i tutor a l’Escola Maristes Valldemia de Mataró. Ara, a banda d’exercir la seva professió i poder dedicar més temps a la família, també en tindrà per a d'altres passions: l’enologia o esports com el ciclisme i el futbol.
El ja exjugador d’hoquei patins farà un any sabàtic en aquest sentit, però seguirà vinculat a aquesta disciplina esportiva i, sobretot, al Mataró: “Els aniré a veure al pavelló i després d’aquest any m’agradaria involucrar-me de nou al club. Aquí hi he fet una família i és impossible desconnectar. El club et cuida, fa molt bé les coses, treballa la base i cultiva aquest esperit familiar. Hem aconseguit dos ascensos amb un grup d’amics i ens hem enfrontat als millors equips del món. Ha sigut l’hòstia”.
Gerard Cusachs sempre s’ha considerat un jugador d’equip. Aquesta és una mentalitat molt apreciada per a la majoria d’entrenadors i un aspecte fonamental per tal d’entendre qualsevol esport col·lectiu: “Penso que un equip sense estrelles també pot guanyar. Quan un company teu és millor, toca fotre’t i treballar. Compartir i procurar la fortalesa del grup és bàsic. En aquest sentit l’Albert Larrea m’ha marcat molt, i això que ha sigut un dels meus últims entrenadors. Ell ens va ensenyar a entendre l’esport des d’aquesta passió i de forma sana, a cuidar-nos i a escoltar-nos”.