Els coloms embruten tot el pavelló

Maria Camino

El Pavelló de Cirera, una casa massa senzilla per a un club de primera

El CH Mataró i la resta d'equips entrenen i disputen partits en un equipament amb limitacions d'espai

El Pavelló de Cirera és la casa d’un equip humil que defensa els seus colors a la millor lliga del món d’hoquei. Encara que el CH Mataró té el seu primer equip a l’Ok Lliga, ells i 14 equips més es veuen obligats a entrenar i disputar partits en un Pavelló amb força limitacions. La primera d’elles és la falta d’espai per a poder fer els entrenaments de la base quan coincideixen més de dos equips. Sergio Alonso, entrenador de tres conjunts del club, explica que "hi ha equips que han d’anar a entrenar al velòdrom a una pista descoberta". El CH Mataró compta amb una sola pista per repartir-se entre 15 equips, això tenint en compte que el sènior masculí l’ocupa sencera. La manca d’espai no només es manifesta pel que fa als entrenaments, sinó que les jugadores del primer equip femení s’han d’emportar el material a casa, ja que només el primer equip masculí té espai per guardar el material.

Un altre dels problemes amb els quals es troba el conjunt de Sanz és l’espai dedicat al gimnàs. El Club volia instal·lar les màquines tancant un tros del pati del darrera del recinte. Finalment, davant la negativa de l’ajuntament van ser instal·lades dins el pavelló, just darrera de la porteria. L’entrenador del primer equip, Ivan Sanz, destaca que "és possible fer els entrenaments, però podríem tenir més facilitats" i troba a faltar que el club no compti "amb una sala per poder mirar els vídeos o per fer xerrades tàctiques” o que "la infermeria és alhora el meu despatx i una sala de material”. Un detall de la manca d’espai és que l’entrenador s’ha d’endur cada dia la pissarra on dibuixa les tàctiques "perquè sinó es perd", ja que tots els equips comparteixen els vestuaris. Només n’hi ha quatre.

Una de les queixes que més s’escolten durant els partits per part dels socis és la presència de coloms al Pavelló, que s’estableixen a les bigues de la part superior. Al tractar-se d’un recinte obert constantment hi entra molta pols i això es converteix en un problema per a l’adherència de les rodes al terra de la pista. Un terra que, això sí, Ivan Sanz destaca: "és de moltíssima qualitat, igual que les tanques protectores". El president, Josep Maria Spa, creu que la solució passa per trobar un patrocinador fort i no pas “demanar més al patronat”, de qui Spa només té bones paraules per la seva col·laboració i la fluida relació entre l’ens públic i el club.