Va ser un partit estrany. El Sant Andreu és va mostrar com un equip molt incòmode, dur i disciplinat i amb aquestes armes va ser com es va endur els tres punts de la piscina municipal.
Després d'un començament erràtic on l'equip barcelonès va agafar la
iniciativa en el marcador, els de Dorin Costras van trenar jugades
col·lectives que acabaven en gols espectaculars i marcaven unes
diferències que semblarien definitives. El 3-0 del segon quart
semblava decidir el que hauria d'haver estat una victòria del CNM Quadis.
Però no va ser així. L'equip visitant va apretar moltíssim en defensa,
benaurats per un seguit de decisions arbitrals incomprensibles en
contra dels mataronins, ofegant les poques idees ofensives dels nostres
jugadors i aprofitant el que està esdevenint una veritable creu
aquesta temporada, les errades en les jugades de superioritat numèrica.
Mica en mica, es van anar retallant les distancies. Del 6-3 de la
segona part es va arribar al darrer període empatats a set
gols. Començava un altre partit.
Els de Costras no van sobreposar-se a la duresa
del Sant Andreu, que va marcar el seu ritme i va aprofitar les
excessives errades locals per donar la volta al
marcador davant un públic incrèdul. El gol de la victòria va venir
precedit d'una claríssima falta en atac que els arbitres no van voler pitar i, encara en el darrer alè, el CNM Quadis va tornar a desaprofitar una nova jugada de superioritat numérica.