Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Jordi Cabot Sagrera i sóc titular d'Universitat a l'École des Mines de Nantes / INRIA. Visc a Nantes (França) amb la meva dona Marta Sànchez Castro, Doctorand al centre de recerca Institut du thorax, i tenim una filla, Laia. Vam marxar de Mataró el 2008 per anar a viure a Toronto amb una beca de post-doc. L'experiència de viure fora ens va agradar molt i el 2010 enlloc de tornar "a casa" vam decidir provar de seguir voltant. No teníem previst anar a Nantes ni a França però va ser a Nantes on ens va sortir una oportunitat laboral molt bona i vam decidir fer les maletes cap aquí.
Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
És difícil de dir. No tenim pressa per marxar però tampoc no ens plantegem quedar-nos aquí tota la vida. Tot depèn també de les oportunitats laborals que trobem a Catalunya (o a on sigui).
Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
La veritat és que bastants. Per ser el país veí i tenir una llengua en teoria tan semblant al català (això ens deien i il·lusos ens ho vam creure) el xoc cultural ha estat gran.
Per exemple, res no et pot preparar per la topada amb la burocràcia francesa. I a la feina, la seva tossuderia a seguir els processos predefinits i la seva capacitat per veure problemes a tot arreu es sovint exasperant.
En canvi, la qualitat de vida és molt alta. La gent té molt clar que la prioritat a la vida es la família i amics i no el treball (d'això n'hauríem d'aprendre). Els vespres, caps de setmana i festius no són per treballar, sinó per reunir-se per beure i menjar tranquil•lament. La nostra jornada laboral típica és per ells una completa bogeria. Fins i tot els nens viuen molt bé, tenen festa tots els dimecres i dues setmanes de vacances cada dos mesos.
A més, com els hi agrada recordar, Nantes va ser declarada (per la revista Time, el 2004) la millor ciutat per viure a Europa i la veritat, si obviem el clima, no és una exageració. Té una vida cultural molt activa però al mateix temps és prou petita com per mantenir un cert esperit de poble que la fa molt agradable (en aquest sentit és una mica el mateix que sentim a Mataró). I no cal oblidar que com a capital (històrica) de la Bretanya és la pàtria dels crêpes, tot un luxe per al paladar a un preu molt assequible
Què t’ha sorprès més del teu nou país?
Destacaríem dues coses. La primera, el centralisme de l'estat francès. Absolutament tot passa per París (no hi ha cap Barcelona que faci de contrapès). Els francesos es divideixen només en dos grups, els que viuen a París i la resta que com diuen ells mateixos, viuen a províncies.
Aquest centralisme també s'aplica a les llengües. Tot i que sabíem que les llengües minoritàries a França eren mooolt minoritàries, la realitat ens ha sorprès negativament. El bretó té una presència testimonial a Nantes i, sense cap malícia, sovint s'estranyen de què entre nosaltres parlem en català, cosa que veuen com una pèrdua de temps (la situació millora una mica si et mous més cap al nord-oest i entres a la "Bretanya profunda")
L'altra aspecte que ens ha sorprès molt és el fort suport estatal als joves i les famílies. Hi ha tot tipus d'ajudes ( per pagar el lloguer, per pagar guarderies,...) que permeten que la immensa majoria pugui viure en condicions dignes (que la mitjana de fills per parella s'acosti a 3 a la regió ja ho diu tot). Això sí, caldrà veure fins quan poden mantenir aquets tipus de polítiques.
Què trobes més a faltar de Mataró?
Sense que la família s'enfadi, el què trobem més a faltar és el sol (de platja també en tenim aquí a prop, però el sol és molt car de veure!). Després evidentment la família (ni que sigui per poder utilitzar els avis de tant en tant ) i en Bruc, el nostre gos, que actualment viu amb els pares.
Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Sí, rebem el resum de notícies del Capgròs al correu i tota la família viu allà o sigui que entre trucades i visites estem molt al dia de la vida mataronina.
Com veus Mataró en la distància?
Doncs amb molt d’afecte ja que encara la veiem com la nostra ciutat. Certament, però, no veiem que estigui en el seu millor moment. Vist des de la distància, ens sembla que a Mataró li falta algun projecte de ciutat que engresqui els mataronins. Les ganes i l'energia dels mataronins hi són però ara mateix només es deixa veure amb tota la seva força durant les Santes. A veure si som/son capaços de canalitzar aquesta “trempera” també durant la resta de l'any!
Alguna anècdota?
Els nantesos s'interessen molt per Barcelona i molts cops em preguntes coses d'allà. El problema és que moltes vegades la conversa acaba amb una frase de l'estil: "ah, ja veig. Aquí a Europa les coses són diferents". No ho poden evitar, tenen ben inculcat la noció de què Europa acaba als Pirineus :-)
-