Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Jordi Danjo Poch. Fa 5 anys que visc a Londres tot i que actualment estic vivint a Coventry (Anglaterra) on estudio Enginyeria Elèctrica i Electrònica. Els caps de setmana treballo com a guarda de seguretat en un hotel de Londres.
Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Fa 5 anys, la raó va ser simplement que volia viure noves experiències i conèixer noves cultures, i a on millor que a Londres on hi ha gent d’arreu del món. Cada vegada estic més orgullós d’haver pres aquesta decisió ja que tal i com estan les coses a Catalunya és probable que m’hagués vist obligat a fer-ho ara i amb la quantitat de gent que està emigrant a Londres i París en concret, tot seria mes complicat (més difícil a l’hora de trobar feina, vivenda etc...)
Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
La meva idea és acabar la meva carrera, treballar un temps per adquirir experiència i si la cosa ha millorat a Catalunya, doncs a on millor que a casa? Tot i així no descarto quedar-me a Anglaterra o fins i tot anar als Estats Units.
Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
Està a només dues hores d’avió però és un país totalment diferent, també depèn molt de la zona on estiguis, Londres no és com la resta d’Anglaterra, té habitants provinents de molts països diferents i per tant hi ha moltíssima diversitat de cultures, segons en quin ambient et mous les coses són d’una manera o un altre. Però per exemple a Coventry conserven més les costums que no pas a Londres, les botigues tanquen molt d’hora i a les 18h la gent ja està a casa sopant. Suposo que el clima hi té bastant a veure ja que sol fer fred i plou bastant i segons l’època de l’any a les 16h ja és fosc.
Què t’ha sorprès més del teu nou país?
Una de les coses que em va sorprendre més és que a Londres, tant se val com vagis vestit o com portis el cabell que ningú et mirarà diferent, ja pots anar amb un vestit de la pantera rosa i una cresta de color verd que ningú t’assenyalarà amb el dit (és un dir), però la gent fa i va com vol sense por a ser jutjats.
Què trobes més a faltar de Mataró?
El que mes trobo a faltar es la família evidentment, però també els amics i el menjar. De la ciutat en si, noto a faltar moltes coses ja que es la ciutat que m’ha vist néixer i on he viscut els millors anys de la meva vida, però el poliesportiu del Pla d’en Boet on hi passava moltes tardes jugant a basquet amb els amics potser és el que tinc més present.
Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
D’aquella manera, la meva mare em va comentant però la veritat que ja fa temps que estic una mica desconnectat.
Com veus Mataró en la distància?
Del poc que sé, veig que la ciutat va creixent. La població augmenta, ara tenim el Tecnocampus del costat de la platja, les discoteques que cada vegada n’hi ha mes en el polígon industrial, etc...
Ens pots explicar alguna anècdota?
Doncs en tinc dues:
Una es que l’institut en el qual anava jo de petit va allotjar-se en el hotel on treballo, i una de les professores que acompanyava els estudiants jo l’havia tinguda. Em va fer molta gracia, el món és un mocador.
L’altre es que el meu primer treball a Anglaterra va ser com a barman en un bar que es molt famós (Mahiki). Una nit anava jo carregat de gel que necessitàvem a les estacions i un client una mica passat de copes es va posar en mig i no em deixava passar, i com que jo anava amb pressa i carregat, me’l vaig treure d’en mig desplaçant-lo amb les bosses de gel que portava. Tan bon punt vaig fer això, va venir el meu cap corrent dient-me que aquell client era el príncep William d’Anglaterra, i em va dir que siusplau anés a disculpar-me encara que no fos culpa meva, i quan em va convèncer, va venir el príncep i es va disculpar ja que ell era conscient de que jo estava treballant i no estava per punyetes.
-