Era molt difícil, per no dir impossible, però l'esperança d'un miracle encara estava latent. Tot i això, el dia abans, dissabte, el River Andorra havia guanyat i, per tant, sentenciat matemàticament als unionistes, fessin el que fessin davant el Montcada. Tot i això, els homes de Margall van sortir a guanyar, per si un quart lloc per la cua significava la salvació en una reestructuració de les lligues EBA per part de la federació. Però l'equip, com el doctor Jekyll i Mr. Hyde, va oferir dues imatges.
La primera imatge va ser la d'un equip que no hauria patit per mantenir categoria. Un gran encert anotador permetia als unionistes marxar amb sis punts d'avantatge al primer quart, tot i que en defensa l'equip va estar molt fluix. En el segon, seguia el saber fer dels homes de Margall, i l'equip es va escapar en el marcador de manera escandalosa. No es veia clar que fos el Mataró l'equip que estava sentenciat de feia setmanes. Un marge de 18 punts semblaven suficients, però va aparèixer l'altre cara de la moneda, Mr. Hyde.
L'equip va veure com els visitants atacaven amb molt d'encert mentre que ells no podien resoldre bé les seves oportunitats. Diverses faltes tècniques acabaven de tocar de mort la UE Mataró, que veia com el seu somni s'esvaïa. Un resultat final de 77 a 84 volia dir que la remuntada per part del Montcada havia estat espectacular, un fet que no es pot permetre si es vol mantenir la categoria.
