«Ens hi va la vida!», aquesta era una de les arengues que sortien del vestuari del juvenil del CE Mataró en els minuts previs al xoc contra la Gramenet. Els groc-i-negres, últims, tenien al davant una gran oportunitat per abandonar aquesta posició a la taula de la Divisió d’Honor. La Gramenet, penúltima amb un punt més que els locals, no havia aconseguit puntuar com a visitant encara i dissabte passat, dia 15, el juvenil mataroní necessitava acabar amb la dinàmica de derrotes i empats que durant deu jornades els havia perseguit. Però res d’això va ocórrer i Mataró i Gramenet van empatar a zero. Al conjunt de la capital del Maresme li va costar entrar en el partit i quan ho va fer el porter Alberto es va encarregar d’allunyar el perill de la seva àrea. I en una segona meitat força estèril en quant a xuts a porteria es refereix, els de Jordi Pi i Albert Garcia van acabar demanant l’hora en veure com la Gramenet envaïa la seva àrea i els obligava a defensar-se amb ungles i dents en els darrers minuts del matx. De punt en punt, miracles, els justos. L’únic consol que li queda a l’esquadra groc-i-negra és que porta dues jornades sense conèixer la derrota. Encara que també és cert, que en porta onze sense saber el què és guanyar.
Contra l’equip de Santa Coloma de Gramenet, conjunt que després de cinc temporades a Nacional aconseguia tornar a la màxima categoria del futbol juvenil, el Mataró presentava la baixa novament per lesió de Ribera. El central no acaba de fer net, i el qui havia de ser una peça clau en el centre de la defensa està patint més problemes dels esperats per aconseguir la continuïtat que necessita tot futbolista sobre el terreny de joc. Qui sembla, però, que després de dir adéu a les lesions s’està fent amb un lloc al mig camp és Jorge. En la seva segona setmana consecutiva com a titular, el de Badalona va aportar solidesa a la medul·lar groc-i-negra i es va mostrar molt regular en el que va ser, sens dubte, el seu millor partit vestint l’elàstica mataronina. Dissabte, havia de ser el dia de la primer victòria local i també la jornada del retorn al Carles Padrós de l’ex-groc-i-negre Manu, des de fa dues temporades en els files del conjunt ara dirigit per Eloy Martínez. Tanmateix, ni una cosa, ni l’altre. Els locals no van ser capaços de perforar la porteria rival i Manu va veure el partit des de la grada per decisió tècnica.
Damunt la gespa, Miguel, novament sota pals i enfrontant-se a l’equip de la seva ciutat, va ser el primer en haver d’intervenir. El porter va respondre amb molta seguretat a gairebé totes les pilotes que van arribar a les seves immediacions. Als deu minuts de joc, Fran Moreno gaudiria d’una gran oportunitat per avançar el Mataró en rematar a boca de canó una pilota penjada dins la petita. El meta Alberto, però, aconseguia avortar el perill. A la mitja hora, Escobar, després d’uns minuts inicials on res no li sortia, va trepitjar àrea rival i es va treure un xut duríssim que novament es va trobar amb la intervenció del porter visitant. La Grama inquietava a pilota parada i el Mataró començava a carburar, però la sensació de perill que Fran Moreno, Carlos i Peque donaven no es traduïa en xuts a porta. En la represa, però, la fredor va ser la tònica general en una segona meitat on tot i les aportacions de Carmona llançat a l’atac i de Jorge des del darrere, res no va poder obrir el marcador. Fran Moreno i Vila van gaudir de dues ocasions, però la pilota va marxar per sobre la porteria rival primer i el xut de Vila des de la frontal va ser blocat per Alberto després. La defensa mataronina es va haver d’emprar a fons per aturar els contraatacs del rival. I en el minut 75, l’assistent anul·laria per fora de joc una passada cap a Carlos que David deixava passar per sota les cames habilitant la posició del davanter de Tordera, que marxava sol cap a porteria. En el minut 82, l’àrbitre expulsaria Vila per doble groga i ja fins el final, seria la Gramenet la que inquietaria Miguel i tancaria el Mataró a la seva àrea. Això sí, sense poder evitar que l’empat a zero fos el resultat final.
A Lleida, a guanyar
En una jornada on L’Hospitalet, Ferriolenc, Lleida i Europa han aconseguit puntuar, al Mataró cada vegada li queda més lluny la permanència. En realitat, només sis punts separen els groc-i-negres de la dotzena posició, fora ja del descens. Però vists els resultats, sis punts són molt per a un conjunt que encara no coneix la victòria i que no acaba de traduir el seu potencial en punts. En les properes setmanes, els equips de la zona baixa s’han d’enfrontar a rivals d’entitat com Barça, Espanyol o Mallorca. I el Mataró (últim amb 5 punts) hauria d’aprofitar-ho per començar a escalar posicions a la classificació. El proper diumenge, dia 23, a partir de les 12h, pugnarà amb el Lleida (8è amb 14 punts) pel primer triomf de la temporada. Aquest serà el primer dels dos desplaçaments que li vénen seguits als groc-i-negres. L’altre serà contra el Girona (13è amb 10 punts).