Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Laia Teruel, visc a Bolívia, a un poble anomenat Camiri, al sud-est del país, al Departament de Santa Cruz, gairebé amb frontera amb Argentina i Paraguay. Allà treballo com a administradora i responsable d’un Centre de Dia que acull a nens i nenes d’entre 6 i 17 anys que treballen els carrers, coma neteja sabates, venedors de menjar o gelats, canviant rodes als cotxes, descarregant camions o autobusos, etc... I també sóc educadora en un orfenat de la zona.
Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
L’estiu del 2005 vaig anar a visitar Bolívia per primera vegada, hi havia d’anar amb la meva mare, però finalment hi vaig anar amb una amiga, a conèixer una comunitat rural, San Antonio del Parapetí, on a part de dues escoles primàries i una de secundaria, hi ha un centre d’educació especial. En aquesta comunitat hi viuen i treballen un grup de religioses Franciscanes, de les quals una d’elles ja coneixia de l’escola on vaig anar de petita a Vilassar de Mar, i amb la qual havíem començat un intercanvi de cartes i ajudes des de l’escola de La Presentació de Vilassar i una de les escoles de primària d’allà, i aquest en va ser el motiu principal, anar a veure els fruits d’aquest intercanvi! D’allà hi vaig tornar-hi un any a viure en aquesta comunitat del juny del 2006 al juliol del 2007, on treballava en el Centre d’Educació Especial. Allà vivíem sense aigua corrent, sense llum elèctrica i sense comunicació, no hi havia cap cobertura de telèfon ni mòbil! Després em van proposar treballar en el Centre de Dia on estic ara, a un poble a unes tres hores don treballava, i m’hi vaig establir el juliol del 2008, i fins ara!
Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
Ara ja estic pensant en la tornada, tot i que els entrebancs que em trobo són que no trobo a ningú que es faci responsable del Centre de Dia, i que vulgui fer tota la feina que jo faig. I per les ajudes econòmiques que rebem actualment, ens demanen que ho gestioni alguna persona catalana! Tot i que sempre tindré un lligam molt i molt fort, ja que la meva parella és d’allà, i el passat més de juny ens vam casar, així que de lligams forts, no me’n falten!
Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
De bons i de dolents, i el fet d’estar-m’hi ha des del 2008 de manera estable vol dir que n’he trobat més de bons, crec! Però de contrastos n’hi ha molts des de la manera de viure, de vestir, de menjar, de fer.... tot ha fet que hagi necessitat un temps d’adaptació per poder-m’hi sentir bé!
Què t’ha sorprès més del teu nou país?
A la zona on visc les persones són molt acollidores, pot ser que no tinguin una economia estable i que els hi faltin moltes coses, però el poc que tenen te l’ofereixen i no tenen vergonya de mostrar les seves dificultats. Allà m’he trobat sempre protegida i acompanyada de tothom. Una altra cosa són els nens i joves, són molt agraïts, et donen les gràcies per tot, inclús per ajudar-los a resoldre una suma! Jo que treballo amb nens conflictius, en el Centre de Dia, i amb nens abandonats, en l’orfenat, et transmeten una alegria i unes ganes de viure increïble, fan que les petites dificultats no les notis!
Què trobes més a faltar de Mataró?
Sobretot la família i els amics, i després d’això el mar, les muntanyes... crec que seria això... potser abans trobava a faltar algunes coses de menjar, alguns luxes... però en haver après a viure amb molt poc, aprens a veure les coses realment necessàries per viure!
Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Si, ara que visc en un poble més ben comunicat, tinc connexió a internet i així em puc anar mantenint informat, a més parlo cada divendres a la tarda amb els meus pares, i ella també em mantenen informada!
Com veus Mataró en la distància?
Tot ha canviat molt, tot es va arreglant, ... sobretot em sorprèn sempre que vinc els canvis en les persones, és a dir, quan vinc i passejo pels carrers veus aquells marrecs que coneixies de l’escola ben petits i ara ja fan més de dos pams que jo i ja s’han fet molt grans... el dia a dia no es nota, però quan només vinc un cop l’any, normalment per Nadal, encara trobes més canvis!
Ens pots explicar alguna anècdota?
Només animar a si hi ha algú que vulgui fer un voluntariat a l’estiu, allà la vida és molt barata, podrà viure una experiència amb els nanos del centre de Dia i també amb l’orfenat. En el Centre hi ha moltes habitacions i l’alimentació coberta! Així que només falta comprar el bitllet i animar-se a venir...
-