Amb només 19 anys, Marta Bach i Roser Tarragó no només formen part de la història més exitosa i recent del waterpolo femení a Mataró, sinó també han aconseguit fer-se un lloc important en aquest esport a nivell estatal. Ambdues han estat peces importants pel seleccionador Miki Oca en el Preolímpic que va classificar per primera vegada a Espanya per unes olimpiades. Les de Londres d’aquest proper estiu. “hem de fer-ho perfecte cada vegada que saltem a la piscina, encara que siguin tres minuts”, diu Bach, que admet tenir “un rol molt diferent” en el club i en la selecció, on en el primer cas és una peça clau i amb Espanya va fent-se un lloc mica en mica.
Roser Tarragó, en canvi, ha explotat com una figura imprescindible en els darrers campionats. Màxima anotadora en la Kirishi Cup i fent gols decisius en el Preolímpic, ja no sent la pressió de fa algun temps: “em vaig emportar un cop molt dur quan no em van convocar pels Mundials de Shangai de l’estiu passat; una lesió, algun problema posterior i em van deixar fora a una setmana de començar”. Això, explica, l’ha fet “més forta” i li permet “jugar més tranquil·la; ara no tinc tanta pressió i segurament jugo amb menys que la Marta, surto, intento gaudir de l’esport i ja està”. “Abans de Shangai no gaudia, jugava pitjor i des del Mundial vaig decidir que això no podia ser”, afegeix Tarragó.
Les dues jugadores consideren que són “bastant importants” després dels seus rols al Preolímpic: “Som a Espanya el que falta al CN Mataró El Tot, jugadores que puguin donar descans i mantinguijn el nivell”. Tot i que la Marta Bach té dubtes sobre si entraran o no a la convocatòria, la ‘Ru’, com es coneix a la màxima golejadora del Mataró i de la Divisió d’Honor, és més optimista: “Tal i com ha sortit el preolímpic, crec que sí que hauríem d’estar a Londres 2012, però dependrà del seleccionador”.
Per Bach, el seu paper ha anat “de menys a més” durant els tornejos previs als Jocs Olímpics, mentre que veu a la seva companya amb molta més presència. “Jugo poc al primer quart, al segon una mica més i gairebé els tercers i quarts períodes”, explica la Ru. La Marta afegeix: “Ella, que és decisiva de cara a porteria, estant fresca en els últims minuts pot fer de les seves”.
Malgrat tenir la il·lusió d’anar a Londres, “tú diràs!” exclama la Marta al preguntar-li, consideren que “per edat no són les nostres olimpiades, sempre diem que ens toca Rio 2016; aquí no esperàvem estar i tot i que la responsabilitat de portar el pes de l’equip no és nostra volem fer coses importants”.
Sobre el paper que pot dur a terme Espanya durant els JJOO de Londres, Bach creu que pot passar de tot: “podem quedar primeres o setenes si mirem els resultats entre les seleccions que participen”. La Ru l’explica: “participen vuit seleccions, i considerem que som millors que Gran Bretanya; tot dependrà sobretot dels enquadraments”. Per Bach, serà clau “superar els quarts de final, llavors ja tens opcions de qualsevol cosa” en una cita històrica, els Jocs Olímpics. On mai hi havia estat Espanya i on, segurament, les dues mataronines hi participaran.