Mataronins a Can Barça: de Joan Sans a Lamine Yamal

El fenomen Lamine Yamal està traspassant fronteres a una velocitat extraordinària, no cal dir-ho. Per a molta gent, fins ara no existia Rocafonda ni tan sols Mataró, i el fet que aquest adolescent estigui batent rècords de precocitat al Futbol Club Barcelona, a la Lliga i a la selecció espanyola està fent visitar el barri i la ciutat a multitud de periodistes d'arreu. Una pena que només reclams com el futbol professional serveixin per posar l'ull en realitats que mereixerien més atenció. La qüestió és que un mataroní està aclaparant molts flaixos en les darreres setmanes gràcies a l'excel·lència en la seva professió, cosa que no ocorre amb els no pocs metges de prestigi, professors, artistes o científics que han crescut a diferents barris de Mataró, amb orígens també molt humils, i que no tenen vuit cognoms MTV. Però això ja és una altra qüestió. Avui volem parlar dels no pocs mataronins que, abans que Yamal, han vestit la samarreta del primer equip del Barça. A molts lectors els vindrà al cap ràpidament noms com els de Marta Torrejón, Pepito Ramos o Paco Clos, amb trajectòries destacades, però veurem com han estat uns quants més els privilegiats que han vestit la samarreta blaugrana.

Per ordre cronològic, el primer mataroní que va jugar al primer equip del Barça va ser en Joan Sans Amat, nascut el 1892 a la nostra ciutat. Va jugar com a migcampista blaugrana entre 1911 i 1914, disputant 3 partits oficials (els 3 del Campionat de Catalunya) i 45 no oficials, anotant un total de 3 gols i compartint vestidor amb llegendes com Paulino Alcántara i tenint de president a Joan Gamper. A més de jugador del Barça, també va defensar la samarreta de l'Iluro SC entre 1915 i 1916, i fins i tot va ser un dels fundadors del Guíxols Sport, a Sant Feliu de Guíxols, on també va residir. Home polifacètic amb una biografia molt interessant, va ser una persona molt activa políticament: republicà federal, anarquista, anarcosindicalista, lliurepensador i francmaçó, va militar en la CNT-AIT. La desfeta republicana en la Guerra Civil el va obligar a exiliar-se a França, on va morir el 1954. També va ser un pintor i escultor destacat; de fet, un retrat seu de Joan Peiró es troba al Museu de Mataró. El seu fill, Joan Sans Sicart, també va ser un destacat anarcosindicalista.

El segon mataroní que va jugar al Barça va ser Salvador Soler Blanchart, nascut el 2 de març de 1908 a la capital del Maresme. Va jugar com a migcampista al club blaugrana entre 1933 i 1940, amb el parèntesi obvi de la Guerra Civil, després de defensar la samarreta de l'Iluro SC. Al Barça va compartir equip amb llegendes com el davanter César i va estar a les ordres d'entrenadors com Plattko o O'Connell. En total, va disputar 24 partits oficials i 32 partits no oficials, anotant un gol. Va ser campió de la Copa de Catalunya 1934-1935. Va passar a la història com el primer jugador de l'Iluro SC en fitxar pel Barça.

El tercer lloc trobem Manuel Garcia Ribes, que si bé no va néixer a la nostra ciutat, sinó a Portbou, a l'Alt Empordà (9 d'octubre de 1907), va jugar a l'Iluro SC durant tres temporadas i va morir aquí, l'any 1978. Va defensar la samarreta blaugrana entre 1929 i 1931, disputant en total 24 partits (5 oficials), anotant 16 gols i guanyant dues Copes de Catalunya (1930 i 1931).

El quart mataroní que va jugar al primer equip del Barça va ser Josep Maria Martí Torres (nascut el 27 de gener de 1922 a la nostra ciutat), destacat porter sorgit de la Penya X que també va jugar a l'Iluro SC (després CD Mataró), el Granada, l'Espanyol, el Múrcia, el Gandia, el Jaén i el Badalona. Malgrat que no va arribar a formar part del Barça oficialment, va arribar a disputar un partit amb el conjunt blaugrana, sent jugador a prova.

En cinquè lloc trobem Joan Claus Nogueras, nascut a la nostra ciutat el 24 de febrer de 1924. Va jugar a la Mataronesa (1942-1943), CD Mataró (1943-1945), categories inferiors del FC Barcelona (1945-1947), Badalona (1947-1948), Múrcia (1948-1950), novament CD Mataró (1950-1951), Tàrrega (1951-1952) i Arenys (1952-1953). Amb el primer equip del Barça va jugar un partit amistós contra el Vilafranca el 24 de març de 1946, com a titular.

En sisè lloc fem referència a Joan Parera Planas, que malgrat que era nascut a Arenys de Munt (el 6 de maig de 1928), va morir a la nostra ciutat l'any 2004. Va defensar les samarretes de l'Arenys Amateur, FC Barcelona Amateur, El Prat, Arenys de Mar, Cardedeu i novament FC Barcelona Amateur. El 30 de novembre de 1947 va jugar amb el primer equip del Barça un partit amistós davant del Terrassa, en què va ser titular. Va ser el número 1 de la seva promoció de l'Escola d'Entrenadors i va dirigir diferents equips, un cop es va retirar de jugador.

El setè mataroní que va defensar la samarreta del primer equip del Barça va ser Pere Estrems Navarra, nascut l'11 de desembre de 1932 a la nostra ciutat. Destacat porter sorgit dels Salesians de Mataró i la Penya X, també va jugar al FC Barcelona Aficionats, España Industrial, Valladolid, Llevant, Badalona i CD Mataró. Al Barça va formar part de la primera plantilla entre 1956 i 1959, i malgrat que va estar normalment a l'ombra del gran Antoni Ramallets, va arribar a defensar la porteria de l'equip culer en un total de 93 partits (17 d'ells oficials). Va guanyar una Lliga, dues Copes i una Copa de Fires, i va compartir vestidor amb llegendes con el citat Ramallets, Segarra, Basora, Olivella, Biosca, Eulogio, Kubala, Kocsis, Manchón, Czibor o Luis Suárez, per citar només alguns noms, i va estar a les ordres d'un altre mite com Helenio Herrera i també de Domènec Balmanya. Estrems ha estat, sense dubte, un dels grans futbolistes mataronins de la història.

En vuitè lloc volem recordar Joan Gel Bach, nascut a la nostra ciutat el 31 de març de 1938. Va defensar les samarretes del CD Mataró (1956-1960), L'Hospitalet (1960-1962) i Júpiter (1962-1966). Amb el primer equip del Barça va tenir la sort de disputar un partit amistós el 19 de juny de 1960, estant a prova amb el club blaugrana.

En novena posició, trobem Mariano Roy Vidal, nascut a Mataró el 3 d'abril de 1943. Sorgit de la Penya X (1957-1962), va jugar també al CD Mataró (1961-1963), Condal (1963,1964), novament CD Mataró (1964-1967) i Blanes (1967-1971). Sent jugador del Condal, llavors filial del FC Barcelona, va disputar un partit amistós amb el primer equip blaugrana el 3 de setembre de 1963 contra la Gramenet. Davanter de gran qualitat, un dels millors jugadors de la història del CD Mataró, aquell dia va jugar com a titular i va anotar un gol. El matx va finalitzar 3-4 a favor dels culers, que van jugar amb aquesta alineació: Alavedra, Rayas, Ferrer, Gràcia, Marañón, Mur, Roy, Cubilla, Villaverde, Sánchez i Rifé, amb Cardona i Morchón a la banqueta. Permetin-me un breu apunt personal en parlar de Roy: el pare de qui signa aquest article va treballar amb ell a Tallers Albo a principis dels anys setanta i recorda amb carinyo com de tant en tant els treballadors de l'empresa organitzaven partits de costellada en què, amb samarreta groc-i-negra (ho sé perquè a casa conservem una foto), el gran davanter mataroní encara demostrava la seva qualitat, a més de la seva bonhomia. El meu pare, molt jovenet llavors i amb pocs recursos, recorda com en Roy el convidava a dinar després de jugar. Un gran home.

El desè mataroní que va defensar la samarreta del Barça, en aquest cas de forma molt destacada, va ser José Antonio "Pepito" Ramos Huete. Nascut a Tetuán el 3 d'abril de 1951, ha viscut gairebé sempre a la nostra ciutat. Sorgit de la pedrera del San Fernando, filial del CD Mataró, va jugar també al primer equip groc-i-negre (1969-1971), RCD Espanyol (1971-1976), FC Barcelona (1976-1982) i Cartagena (1982-1983). Va ser internacional absolut amb Espanya en quatre ocasions, entre 1975 i 1977. Amb el Barça va guanyar dues Recopes d'Europa i dues Copes del Rei, disputant 219 partits (158 oficials) i anotant 3 gols. Lateral de trajectòria molt destacada, va compartir vestidor a l'Espanyol amb jugadors com Solsona, Roberto Martínez, De Felipe, Paco Flores, Molinos, Marañón, Manolín Cuesta o Caszely; al Barça amb Cruyff, Neeskens, Alexanco, Artola, Asensi, Carrasco, Costas, De la Cruz, Esteban, Zuviría, Gerardo, Canito, Heredia, Migueli, Olmo, Tente Sánchez, Quini, Simonsen, Krankl o Rexach, i amb la selecció amb estrelles com Arconada, Pirri, Migueli, Camacho, Rubén Cano, López Ufarte, Quini, Del Bosque, Santillana, Benito, Marcial o Rexach. Va estar a les ordres de mites de la banqueta com José Emilio Santamaría, Rinus Michels, Lucien Müller, Udo Lattek o Kubala. Tot i així, Pepito Ramos sol recordar sempre un dels entrenadors que més el va marcar a Mataró, un altre mite groc-i-negre: Jaume Mañosa. Sense dubte, Ramos és un dels grans futbolistes que ha donat la nostra ciutat en tota la història.

Després de Ramos trobem un altre mite del futbol mataroní, que no és un altre que Francisco Javier "Paco" Clos Orozco, nascut a Mataró el 8 d'agost de 1960. Criat al barri del Palau i sorgit de la pedrera de la Juventus AC (1972-1978), a la nostra ciutat també va jugar a l'Hispània del Centro Latino. Va fitxar pel FC Barcelona el 1978, jugant a l'equip juvenil (1978-1979), FC Barcelona Atlètic (1979-1983, amb una cessió al Sabadell la temporada 1980-1981), primer equip del Barça (1983-1988), Real Múrcia (1988-1991), Orihuela (1991-1992), Palafrugell (1992-1994), per retornar a la nostra ciutat el 1994 i entrenar amb el CD Mataró durant la temporada 1994-1995, malgrat que el seu genoll no el va permetre gaudir d'una retirada com mereixia lluint la samarreta groc-i-negra. Davanter centre fort i lluitador amb una gran rematada de cap, va ser internacional absolut amb Espanya en 3 ocasions l'any 1985. Malauradament, una greu lesió de genoll que va marcar definitivament la seva carrera va impedir-li disputar el Mundial de Mèxic 1986, quan tenia la confiança de l'entrenador, Miguel Muñoz, i fins i tot ja li havien pres les mides per al vestit oficial de la selecció nacional. A Can Barça va guanyar una Lliga, dues Copes del Rei, dues Copes de la Lliga i una Supercopa d'Espanya. Va disputar 134 partits (93 oficials), anotant 35 gols. Va compartir vestidor amb llegendes com Maradona, Schuster, Lineker, Alexanco, Archibald, Calderé, Carrasco, Esteban, Gerardo, Mark Hugues, Julio Alberto, Víctor, Urruti, Zubizarreta, Rojo, Migueli, Marcos, Periko Alonso, Pichi Alonso, Quini o Tente Sánchez. A la selecció va jugar amb Arconada, Goicoechea, Camacho, Señor, Gallego, Gordillo, Butragueño, Julio Alberto, Maceda, Víctor, Rincón o Rojo. Va estar a les ordres de grans entrenadors com Menotti, Venables o Luis Aragonés, a més del citat Miguel Muñoz. Després de penjar les botes, ha estat entrenador i també ha treballat al FC Barcelona. Gran afeccionat a la pesca, avui gaudeix orgullosament dels seus néts.

Un altre mataroní que va arribar a disputar alguns partits amb el primer equip del Barça va ser Luis Miguel Fernández Domínguez, destacat porter que va jugar algunes temporades a Primera i Segona Divisió. Nascut a Valdelacalzada, a Extremadura, el 26 d'abril de 1962, però resident a Mataró des de fa molts anys, va jugar al FC Barcelona Atlètic (1983-1985), Sabadell (1985-1986), Xerez (1986-1990), Betis (1990-1992) i Badaloní. Mentre jugava al filial blaugrana va disputar dos partits amistosos amb el primer equip: un contra el Martinenc el 29 de juny de 1984 (victòria barcelonista per 3-7), substituint el mític porter Artola, i un altre contra l'Igualada el 4 d'octubre de 1984 (victòria barcelonista també per 3-7). En aquest partit Fernández va ser titular, com el també mataroní Paco Clos. En el primer va jugar a les ordres de Menotti i en el segon, de Venables.

A continuació, trobem Ani García Carrión, nascuda el 1969, que va formar part de la primera plantilla del Barça a principis dels anys noranta, quan l'equip encara es deia Club Femenino Barcelona i encara no era una secció de ple dret del FC Barcelona. En la temporada 1993-1994, Ani García va formar part de l'equip campió de la Copa de la Reina, entrenat per Luis De la Peña. En la final, disputada contra l'Oroquieta Villaverde de Madrid per 2 a 1 a Las Rozas, la futbolista mataronina va ser la lateral dreta titular.

Canviem de segle i a principis del present trobem un nou mataroní que va arribar a jugar amb el primer equip del Barça. Estem parlant d'Alberto Aybar Caecero "Peque". Nascut el 9 de març de 1981, va jugar durant moltes temporades a les categories inferiors culers, arribant primer al FC Barcelona C (1999-2002) i després al FC Barcelona B (2002-2004). Sent jugador del filial va disputar un partit amistós amb el primer equip blaugrana, el 29 de gener de 2003 al camp del Benfica portugués. Peque va substituir Carles Puyol al minut 78, en un partit que el Barça va guanyar per 0 a 1, alineant aquests jugadors: Enke, Christanval, Frank de Boer (Oleguer), Puyol (Peque), Reiziger (Peña), Xavi (David Sánchez), Mendieta, Rochemback, Motta, Dani i Kluivert (Sergio García). L'entrenador aquell dia va ser Toño De la Cruz. Després de jugar al Barça, Peque va defensar també les samarretes de Sabadell, Reus, Terrassa, Benidorm i Alzira. Actualment, és entrenador del Vilassar i director de la AEILL Cerdanyola.

Un altre mataroní amb minuts al primer equip del Barça va ser Dani Fragoso Escribano. Nascut el 31 de març de 1982 a Mataró però argentoní de pro, es va formar a la pedrera del RCD Espanyol, va jugar al Real Madrid C (2000-2001), Alcorcón (2001-2002), Extremadura (2002-2004), FC Barcelona B (2004-2006), Ciudad de Murcia (2006-2007), Granada 74 (2007-2008), Cádiz (2008-2010), Albacete (2010-2011), Melilla (2011-2013), Atlètic Balears (2013-2014), L'Hospitalet (2014), Chivas USA (2014), Lleida Esportiu (2014), San Roque (2015-2016), La Roda (2016-2017), Cacereño (2016-2017) i Real Jaén (2017-2019). Tot un rodamón del futbol que, sent jugador del filial del Barça, va arribar a jugar 7 partits amistosos amb el primer equip (6 en la temporada 2004-2005 i un en la pretemporada 2006-2007, a les ordres de Frank Rijkaard). Va compartir vestidor en aquells amistosos amb jugadors com Messi, Víctor Valdés, Belletti, Oleguer, Iniesta, Motta, Ronaldinho, Rüstü, Silvinho, Gerard, Luis García, Giuly, Márquez, Xavi, Eto'o, Van Bronkhorst, Puyol, Deco o Gudjohnsen.

Amb Fragoso va compartir vestidor tant al filial com al primer equip un altre mataroní, Sergio Rodríguez García "Rodri", nascut a la nostra ciutat el 17 d'agost de 1984. Format a la pedrera del PSV Independiente de Pla d'en Boet (1993-1995), va passar després a la pedrera del RCD Espanyol (1995-1998), CE Mataró juvenil (1998-2001, debutant molt jove al primer equip a Segona B, a les ordres de Jaume Creixell), FC Barcelona juvenil (2001-2002), FC Barcelona C (2002-2003), FC Barcelona B (2003-2006), Deportivo de La Coruña (2007), Polideportivo Ejido (2008), Marítimo de Funchal (2008), Salamanca (2009), Hércules (2009-2011), Spartak de Moscou (2011-2012), Rayo Vallecano (2012-2014), Kas Eupen (2014-2016), UE Llagostera (2016-2017) i L'Hospitalet (2017-2019). Sent jugador del filial blaugrana va jugar un total de 19 partits amb el primer equip (7 d'ells oficials). En la temporada 2004-2005, en què el Barça va guanyar la Lliga, Rodri va disputar un partit de Lliga i un de Champions League. En la temporada 2005-2006, va jugar 4 partits de Lliga i 2 partits de Copa del Rei, en una temporada en què l'equip va guanyar la Lliga i la Champions, que Rodri va poder celebrar a la gespa de l'Stade de France aquell 17 de maig de 2006. En aquelles dues temporadas amb el primer equip, Rodri va compartir vestidor amb llegendes com Albertini, Belletti, Deco, Edmilson, Eto'o, Gabri, Gerard, Giuly, Iniesta, Larsson, Márquez, Messi, Motta, Oleguer, Puyol, Ronaldinho, Sylvinho, Víctor Valdés, Van Bommel, Van Bronckhorst o Xavi. Com a curiositat, el 29 de novembre de 2005 va jugar la segona part d'un partit amistós contra una selecció palestino-jueva, un fet que avui seria indubtablement notícia destacada, mentre assistim indignats a l'atac indiscriminat i sense pietat de l'exèrcit d'Israel contra la població civil palestina de la franja de Gaza.

Carles Aleñá Castillo és el següent en la nostra llista. Nascut el 5 de gener de 1998 a Mataró, però criat entre Argentona i la capital del Maresme, va entrar a la pedrera del Barça el 2005 procedent del Valldemia, equip de la seva escola. Migcampista de molta qualitat tècnica, va destacar a totes les categories inferiors, fins que la temporada 2015-2016 va ascendir al Barça B, que jugava a Segona Divisió B. El debut amb el primer equip va arribar de la mà de Luis Enrique el 30 de juliol de 2016, en un partit de pretemporada jugat contra el Celtic de Glasgow. Aquella temporada va poder disputar 5 partits oficials. La següent (2016-2017), va jugar-ne 4, per passar a formar part definitivament de la primera plantilla en la 2017-2018, en què va disputar 28 partits, molts d'ells com a titular. Les temporades 2018-2019 i 2019-2020 les seves participacions a l'equip van ser de 5 partits oficials en cadascuna d'elles, i en el mercat d'hivern de 2020 va marxar cedit al Betis, per retornar a Can Barça i jugar alguns partits en l'inici de la temporada 2020-2021. Llavors, va abandonar definitivament la disciplina blaugrana per fitxar pel Getafe, on juga des de llavors. En total, Carles Aleñá va jugar amb el Barça 63 partits, 47 d'ells oficials, anotant un total de 3 gols i proclamant-se campió d'una Lliga, 2 Copes del Rei i 2 Supercopes d'Espanya, a les ordres de Luis Enrique, Valverde, Quique Setién i Koeman. En la seva etapa al Barça va jugar al costat de figures com Messi, Xavi, Sergio Busquets, Jordi Alba, Mascherano, Bravo, Piqué, Neymar, Rakitic, Luis Suárez, Sergi Roberto, Ter Stegen, Arturo Vidal, Coutinho, Dembelé, Griezmann, Ansu Fati o Frenkie De Jong.

En la temporada 2019-2020 un altre mataroní va jugar un partit amb el primer equip del Barça. Es tracta del defensa Dani Morer Cabrera, nascut a Mataró el 5 de febrer de 1998, però amb doble nacionalitat espanyola i colombiana. Va disputar un partit amistós contra el Cartagena el 13 de novembre de 2019, jugant tota la primera part en un equip blaugrana que va disputar aquell matx amb la següent alineació: Neto, Piqué, Junior, Dani Morer, Araujo, Sergi Roberto, Riqui Puig, Aleñá, Dembelé, Kike Saverio i Carles Pérez. També van jugar Chumi, Monchu, Sergio Akieme, Guillem Jaime, Collado, Mingueza, Alejandro Marqués, Jandro Orellana, Hiroki Abe i Sarsanedas. Format al CE Mataró entre 2006 i 2009, Morer va formar part de les categories inferiors del Barça fins que va pujar al Barça B, en què va jugar entre 2017 i 2020. Llavors, va marxar al Famalicao portuguès, on va jugar una temporada. Entre 2021 i 2023 va jugar a l'Andorra, i aquesta temporada va tornar al Famalicao. 

Una mataronina amb una carrera molt destacada al primer equip del Barça és Marta Torrejón Moya. Nascuda a la nostra ciutat el 27 de febrer de 1990 i formada als Salesians de Mataró, després va jugar al RCD Espanyol (2004-2013), per fitxar pel Barça el 2013. Ha disputat gairebé 400 partits a la Primera Divisió entre Espanyol i Barça i més de 60 a la Champions. Amb un palmarès del tot envejable, amb el club blanc-i-blau va guanyar una Lliga i 3 Copes de la Reina, mentre que amb el blaugrana ja ha guanyat 2 Champions, 2 Lligues, 6 Copes de la Reina i 3 Supercopes d'Espanya. Amb la selecció espanyola ha disputat 90 partits (8 gols) entre 2007 i 2019, any en què va anunciar que deixava el combinat nacional, amb què ha disputat dos Mundials i dues Eurocopes. Una de les millors defenses de la història del Barça i d'Espanya, ha compartit vestidor amb futbolistes com Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, Jenni Hermoso, Vicky Losada, Marta Unzué, Olga García, Sonia Bermúdez, Patri Guijarro, Sandra Paños, Cata Coll, Irene Paredes, Mapi León, Mariona Caldentey, Caroline Graham Hansen, Fridolina Rolfö o Asisat Oshoala, per citar només alguns noms destacats. Marta Torrejón és, a dia d'avui, la mataronina (incloent dones i homes) amb un palmarès més destacat jugant al Barça.

Una altra futbolista mataronina amb una trajectòria molt destacada és Leila Ouahabi El Ouahabi. Nascuda a la nostra ciutat el 22 de març de 1993 però crescuda a Vilassar de Mar, va començar a jugar a futbol a l'equip del seu poble, fins que amb 13 anys va fitxar pel Barça. Al primer equip blaugrana, en una primera etapa, va jugar 3 temporades (del 2010 al 2013), quan va marxar al València CF (allà hi va jugar fins al 2016, moment en què va retornar a Can Barça). La segona etapa culer es va perllongar fins al 2022, moment en què va fitxar pel Manchester City. Amb el Barça va ser campiona d'una Champions, 5 Lligues, 6 Copes de la Reina i 2 Supercopes d'Espanya. Amb la selecció espanyola, ha jugat 36 partits, disputant un Mundial i una Eurocopa. Companya de Marta Torrejón a la defensa blaugrana en molts partits, ha coincidit també amb grans jugadores al FC Barcelona i a la selecció.

L'últim mataroní en vestir la samarreta del Barça és Lamine Yamal Nasraoui Ebana. L'impacte del seu debut, tant amb l'equip blaugrana com amb la selecció nacional, ha estat extraordinari, però només el temps dirà si podrem parlar d'una estrella a nivell mundial i superarà els números de, sense anar més lluny, Marta Torrejón, cosa que no tindrà fàcil. Les condicions tècniques i el talent sembla que estan a disposició del jove de Rocafonda, la cosa pinta bé i a Mataró estem orgullosos que un noi crescut als nostres carrers pugui triomfar en aquest món tan complicat del futbol professional globalitzat. Tanmateix, esperant i desitjant el seu triomf, pensem que mantenir una bona conversa amb llegendes culers mataronines com Pepito Ramos, Paco Clos o Marta Torrejón no seria una mala idea. L'experiència és un grau i si es comparteixen ciutat i orígens encara més. Queda dit.

Fonts:

• Gran diccionari de jugadors del Barça. Jugadors oficials i no oficials de tots els temps. Ed. Base, 2015
• Web Players. Agrupació Jugadors FC Barcelona: https://players.fcbarcelona.com
• Wikipedia.
• Iluro Sport: http://ilurosport.cat/