Es retira Núria Martínez, la millor jugadora de bàsquet de la història de Mataró. Als seus 36 anys, la mataronina ho deixa després de sis medalles amb la selecció espanyola i un munt de títols de club, sent tota una rodamón jugant en diversos dels equips més forts de les lligues europees. Martínez diu adéu després d’anunciar-ho en un vídeo on explica que és el moment de començar nous projectes i nous objectius, i on destaca les tres temporades intenses a Fontajau “amb molts bons records que guardaré per sempre; Girona és i serà sempre una part important de la meva vida”. De fet, la Lliga Femenina Endesa amb les gironines ha estat el darrer de molts títols aconseguits.
Amb Espanya ha jugat 145 vegades, aconseguint un total de sis medalles. La primera a l’Europeu de Grècia de 2003. Un bronze que seguiria amb un altre tercer lloc a l’Eurobasket de 2005, una plata europea en 2007 i un altre bronze al 2010 al Mundial de la República Txeca. A tot això cal sumar-li la plata al Mundial de 2014 i el bronze a l’Eurobasket d’Hongria i Romania, al 2015 quan va disputar el seu últim torneig internacional.
Un gran historial de clubs
A nivell de clubs, Martínez va guanyar la LF Endesa l’any 2003 amb l’UB Barça, una Copa de la Reina (sent MVP del torneig) i una Lliga amb el Perfumerías Avenida els anys 2005 i 2006. Després del seu periple per la WNBA amb els Minnesota Lynx, Martínez va tornar a Espanya per jugar al Ros Casares, on va ser subcampiona de tot: lliga, Eurolliga i Copa de la Reina.
La mataronina també ha destacat per tenir una dilatada carrera arreu del món. Ha jugat al Dynamo de Moscou, al Familia Schio i a l’Umbertide Italià. També va passar pels conjunts turcs del Kayaseri i el Galatasaray, i després de tornar al Familia Schio, va fer les maletes per venir a casa, a l’Spar Citylift Girona, on ha estat les últimes tres temporades i on ha guanyat una LF Endesa.
Núria Martínez, a més, és una esportista llorejada i reconeguda a casa, ja que ha guanyat la Nit de l’Esport en sis edicions: 1999, 2003, 2004, 2007, 2010 i 2015. Nascuda a la Casa de Salut de Vilassar de Mar, de Mataró de tota la vida i havent fet els seus primers passos com a jugadora a La Gàbia, ara decideix posar punt i final a una vida dedicada al bàsquet.