Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
El meu nom es Oscar Cabot, Vic a la ciutat de Walnut Creek a la badia de San Francisco però originalment vaig arrivar a San Diego, California, on vaig conèixer a la meva dona. Tres dies després li vaig dir que ella encara no ho sabia però que ens casaríem, i que creieu va passar? Doncs em va engegar, però 24 hores més tard estàvem promesos i vuit mesos després ens vam casar i portem ara 12 anys. Soc vicepresident d’una companyia que desenvolupa software per la petita empresa. La meva passió és el marketing i algoritmes de predicció, treballo amb la meva dona, gràcies a Déu sembla que treballem molt be junts. També tenim una companyia que manufactura cosmètics a Califòrnia (es diuen Bonicca).
Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
La veritat és que jo sempre he estat viatjant per tot arreu, però després de treballar quasi 10 anys a la Cadena Ser vaig acabar molt avorrit. A Espanya era i crec que encara és pràcticament impossible obrir una companyia per la quantitat d’impostos i la dificultat per trobar socis que vulguin fer alguna cosa més que treballar a una fabrica o empresa, molt dels meus amics encara treballant al mateix lloc. L’any 1996 vaig renunciar a la meva feina, vaig signar un paper a la oficina d’atur renunciant a la meva paga d’atur (era l’única manera de viatjar a fora del país, però millor això que estar lligat), i vaig marxar cap a Mèxic, a Cabo San Lucas, on vaig fer amics de totes les classes, i vaig aprendre moltes coses de la vida senzilla. Després de 7 mesos vaig parar a San Diego per tres dies i al final em vaig quedar. Si, la meva família possiblement va pensar m’havia tornat boig.
Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
Jo tinc la meva vida feta aquí, i més ara amb el naixement del meu primer fill. Estats Units de veritat ha estat la terra de les oportunitats per mi. He pogut acabar els meus estudis a una de les millor universitats dels món, he tingut ja 4 companyies i participo com a conseller a moltes més. I més que res la família aquí a Califòrnia tira molt. Sí que trobo a faltar Mataró, però Califòrnia és una part del món on es viu molt be. Ara que acabo de tenir un nen ens estem plantejant potser passar els estius a Mataró, però definitivament em quedo aquí. De fet una de les coses que fem aquí es ajudar a catalans o espanyols recent immigrats o que volen venir. No és tan fàcil, i estar fora del teu país significa també que la família no esta aquí per ajudar-te així que ens ajudem els uns als altres.
Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
Quant vaig arribar a Estats Units al 1998, les botigues i el sistema de treballar em va xocar. De fet em vaig engreixar uns quilos pel fet de no anar a casa a menjar. Jo crec que la diferència més gran te que veure amb el treball i l’educació. La gent treballa moltíssim aquí, les vacances són molt poques a no ser que siguis un executiu, normalment son 15 dies a l’any i no hi han pagues extres. Jo vaig tenir la sort de començar a treballar aquí a un nivell alt i tinc molta més llibertat però també molta més responsabilitat. El que més m’agrada és que aquí a San Francisco les converses que sents als cafès són molt interessants, la gent té moltes idees i sempre estan intentant crear empresa.
Què t’ha sorprès més del teu nou país?
Com a tot arreu el país te moltes diferències geogràfiques, i sí, les cases son gegants, el consumisme es increïble però si ignorem el criticismes a Estats Units, aquí s’han creat moltes idees que continuen fent el món millor. Des de Medicaments a tecnologia, no tot són guerres.
Què trobes més a faltar de Mataró?
La platja, l’estiu, les nits d’estiu, els amics, la família, els gelats, les croquetes de pollastre ... moltes coses. La cosa que jo pagaria més ara seria per la recepta del gelat de vainilla de la Granja Caralt i les patates del churrero.
Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Si de fet viatgem sovint a visitar i ens atipem a menús i restaurants.
Com veus Mataró en la distància?
Mataró és una ciutat que te molt de potencial, al Nadal passat vaig notar per això que la ciutat estava una mica més deixada, l’Ajuntament es veia molt vell i la ciutat potser més impactada per cotxes etc. Però crec que amb una mica d’ajuda es poden fer moltes coses. Un dels meus projectes de futur es intentar crear un laboratori o “incubator” a Mataró per invertir en les idees de emprenedors. Em sembla que hi han algunes iniciatives de tecnologia però si es pogués fer alguna cosa amb el talent de Mataró, potser portar-los aquí a exposar les seves idees etc..
Alguna anècdota?
Suposo no m’equivoco si dic que tothom coneix el frankfurt de la Riera, però jo vaig estar explicant-li a la meva dona durant tres anys com de bons que eren els frankfurts i que li posaven una salsa de carn que era boníssima, etc.. quant finalment vaig anar amb ella al frankfurt no li va costar ni 5 segons dir-me que la salsa de carn era simplement salsa de soja.. Ara fem els lloms a Califòrnia. No sé si això tothom ho sap però proveu un llom amb salsa de soja a casa i ja veureu.
-