Acabem de conèixer la mort als vuitanta-cinc anys de César Luis Menotti, un dels entrenadors més influents de la història del futbol mundial, campió del món amb Argentina l'any 1978. Com a jugador, va formar part de Rosario Central, Racing Club, Boca Juniors, New York Generals, Santos i Clube Atlético Juventus. Com a entrenador, va dirigir, a més de la selecció absoluta del seu país, Newell's Old Boys, Huracán, Futbol Club Barcelona, Peñarol, Boca Juniors, Atlético de Madrid, River Plate, selecció de Mèxic, Independiente, Sampdoria, Rosario Central, Puebla i Tecos.
Va ser entrenador del Futbol Club Barcelona durant en les temporades 1982-1983 (substituint Udo Latek a mitjans de campanya) i 1983-1984, guanyant tres títols: Copa del Rei, Copa de la Lliga i Supercopa d'Espanya. Aquelles dues temporades l'entrenador argentí va tenir a les seves ordres grans jugadors com Alexanko, Calderé, Carrasco, Esteban, Gerardo, Julio Alberto, Maradona, Marcos, Migueli, Moratalla, Olmo, Periko Alonso, Pichi Alonso, Quini, Rojo, Tente Sánchez, Schuster, Urruti o Víctor. I com no, també el nostre estimat Paco Clos. Un altre mataroní que va estar a les ordres de Menotti en un partit amistós va ser Fernández, mentre era porter del filial blaugrana. Ho explicarem més endavant.
Amb Menotti, Clos va disputar 15 partits oficials (marcant 4 gols), a més de 6 partits no oficials (2 gols). En la temporada 1982-1983, feia poc que jugava amb el primer equip blaugrana (ja havia debutat a Primera Divisió, a les ordre de Latek, al camp de l'Atlético de Madrid), i només va disputar un partit a les ordres del tècnic argentí, concretament un amistós contra una selecció de jugadors catalans, en un matx corresponent a la I Festa del Futbol Català a benefici dels clubs de Tercera Divisió. El partit es va disputar al Mini Estadi i el mític Johan Cruyff va fer la sacada d'honor. El resultat va ser un contundent 12 a 1 a favor del Barça, amb un gol de Clos. L'onze inicial d'aquell equip feia molt de respecte: Urruti, Gerardo, Julio Alberto, Migueli, Tente Sánchez, Schuster, Periko Alonso, Maradona, Pichi Alonso, Quini i Morán. A la segona part van participar també Moratalla, Cándido, Amador, Segarra, Olmo i el propi Clos. En la segona temporada del "Flaco" Menotti a Can Barça, la 1983-1984, Clos va incrementar la seva participació amb l'equip, disputant 15 partits oficials (4 gols) i 5 no oficials (1 gol). En total, 6 partits de Lliga, 5 de Copa del Rei, 3 de Recopa d'Europa, 1 de Supercopa d'Espanya i 5 amistosos. Va ser una temporada marcada per la lesió de Maradona després d'una forta entrada del jugador de l'Athletic Goikoetxea, a més de la famosa final de Copa disputada contra el club basc, tristament recordada per la tangana entre jugadors que es va organitzar en acabar el partit. En finalitzar aquella campanya, Maradona va marxar al Nàpols, prèvia gira pels Estats Units amb un combinat blaugrana format per jugadors del filial, membres del primer equip sancionats a causa dels fets de la final de Copa (entre ells, Maradona, Migueli i Clos), i figures internacionals com Mágico González. Una gira inoblidable també per al nostre Paco Clos, de què parlarem en detall en una altra ocasió. Menotti tampoc no va continuar al club, sent substituït per Terry Venables aquell 1984.
Parlem ara del porter Fernández. Luis Miguel Fernández Domínguez va ser un destacat porter que va jugar algunes temporades a Primera i Segona Divisió. Nascut a Valdelacalzada (Extremadura) el 26 d'abril de 1962, però resident a Mataró des de fa molts anys, va jugar al FC Barcelona Atlètic (1983-1985), Sabadell (1985-1986), Xerez (1986-1990), Betis (1990-1992) i Badaloní. Mentre jugava al filial blaugrana va disputar dos partits amistosos amb el primer equip: un contra el Martinenc el 29 de juny de 1984 (victòria barcelonista per 3-7), substituint el mític porter Artola, i un altre contra l'Igualada el 4 d'octubre de 1984 (victòria barcelonista també per 3-7). En aquest partit Fernández va ser titular, com el també mataroní Paco Clos. En el primer va jugar a les ordres de Menotti i en el segon, de Venables. Properament, publicarem una entrevista en profunditat amb aquest exjugador, un dels mataronins amb una trajectòria més destacada en el futbol professional.
Parlem amb Paco Clos, sempre amable, per recordar César Luis Menotti. Fa pocs mesos, des de Capgròs vam haver de parlar també amb ell per recordar un altre entrenador malauradament traspassat, en aquest cas Terry Venables. Per al mataroní, "estem parlant d'un entrenador extraordinari, campió del món i també de diversos títols amb el Barça, un monstre de les banquetes. Tenia les idees molt clares: la seva forma de treballar es basava en tenir un equip fix d'onze jugadors, que era amb els que treballava, mentre que els altres membres de la plantilla havien de treballar per guanyar-se el lloc i esperar el seu torn. Amb aquests onze, anava a mort. Era una persona que sempre parlava amb el jugador, que deixava les coses clares, molt sincer, que no t'enganyava. El recordo com una persona excel·lent, tinc records molt bons estant a les seves ordres". César Luis Menotti, un gran de les banquetes, un innovador que va aportar una manera diferent d'entendre el futbol, basada en la tècnica, en la possessió de la pilota. Un tècnic que volia guanyar (i va fer-ho), però que donava molta importància a com es feia. Indubtablement, un avançat al seu temps. Descansi en pau.