Quins són els objectius a nivell esportiu de cara al debut d’aquest cap de setmana?
No ens fixem masses objectius d’aquests típics i tòpics de posicions a la taula, de pujar o no baixar, etc. Aquest any hi ha la particularitat que els sis primers tenen lloc a l’ascens però nosaltres posem per davant el fet de reunir gent que vulgui treballar per aquest club (jugadors, cos tècnic, junta directiva...), motivada i amb il·lusió. Si es compleix aquest pas el següent és entrenar amb il·lusió i amb un somriure i ja després els resultats i la satisfacció vindran per ells mateixos. Tenir ambició i ser el màxim de competitius ens portarà per bon camí.
Fent referència al primer partit de lliga contra el Tona i tenint en compte que veniu de fer una bona pretemporada amb 1’empat i 6 victòries, quines sensacions hi ha per afrontar aquest partit?
Crec que el grup està animat i content d’aquesta pretemporada i això reconforta. Tot i això hem de ser humils i prudents perquè és cert que els resultats han sigut positius però els adversaris eren a priori d’inferior divisió. Això ho hem de tenir claríssim, a partir de diumenge els rivals seran tan bons o més com contra els que hem jugat i concretament aquest cap de setmana serà molt difícil. El nostre nivell el veurem en un parell o tres de jornades i serà aquí quan començarem a valorar.
Quan el Mataró estava a la Segona B fa cinc anys podia presumir de tenir 900 socis. Avui dia, en té aproximadament només 150. Pot ser un factor motivant intentar retornar la il·lusió a l’afició?
Jo crec que qualsevol massa social estima estar en la màxima categoria possible, però penso que en el soci el que influeix molt és el resultat. Aquesta no és un divisió tant important com la Segona B, però són qüestions cícliques. Penso que sí els resultats són òptims, el soci ho agrairà malgrat estar en una divisió no tant important. Per tant, estem esperançats a que es compleixi aquesta hipòtesi.
Creu que la plantilla està capacitada per competir a la Preferent?
N’estic convençut. La plantilla que hem triat, dintre de les nostres possibilitats, té jugadors que ja els coneixem des de fa algunes temporades i són de garantia. Són jugadors que en etapes més joves han confirmat i demostrat les seves aptituds.
Tenint en compte que molts jugadors ja es coneixen de temporades anteriors, s’ha aconseguit formar un grup compacte i harmoniós?
Jo diria que no perquè estic esperançat que encara estigui més compacte. Hem cridat a gent que té ganes d’involucrar-se amb el club en molt casos pel seu passat mataroní i per les oportunitats que no se’ls hi va concedir en etapes anteriors. Ells estan contents de tornar-se a retrobar i ara estan començant a relacionar-se. Queden moltes jornades perquè segueixin creixent com a grup.
Per què heu apostat per antics jugadors, doncs?
El motiu bàsic ha sigut perquè he estat cinc anys amb els juvenils al Mataró i a molts ja els conec. El 80% de la plantilla són jugadors que han fet dues temporades junts i això ha fet que a l’hora de despenjar el telèfon tinguessin molt bona predisposició. Confio en ells perquè m’ho van demostrar i crec que ells també confien en mi i en el CE Mataró.
Què en pensa dels rivals de la Preferent?
Hi ha llegendes que diuen que el grup 1 té equips amb més història, que han passat per categories més altes, com per exemple el Figueres, que va estar a Segona A. Aquest grup té més renom que el grup 2 i s’ha de tenir en compte la confecció de la plantilla que tenen molts clubs, que deu n’hi do. Cal dir que nosaltres incrementem la nostra motivació, a més, amb aquest tall que es farà de les divisions l’any vinent que ens permet posar-nos sota la Tercera de manera imminent.
Personalment quins són els seus objectius aquest any?
De moment els meus objectius s’estan complint. Un d’ells era contactar amb antics jugadors de la casa per fer un joc determinat i estar contents d’estar junts. Potser manca algun reforç més en alguna posició determinada, però la plantilla té 19 jugadors i mai estarà tancada, les portes sempre estan obertes. El meu objectiu principal és que l’equip treballi i que l’equip s’esforci al màxim en els partits. Amb això ja n’hi ha prou.
Pep Barbany