19 de valoració i jugadora més determinant del partit. Queralt Coll (9 punts / 10 rebots) va ser fonamental en la victòria del Germans Homs-UE Mataró-Femení Maresme davant l’Stadium Casablanca. L’equip de la capital del Maresme, que aquesta temporada competeix a la divisió de plata del bàsquet estatal, necessita triomfs com aquest per fer-se fort a la categoria.
El partit va ser un intercanvi de cops constant, però el conjunt local va ser millor en els moments decisius. La Unió va situar-se set amunt ja a l’últim quart (49-42). De totes maneres, un parcial de 0-5 de l’equip aragonès tornava a ajustar el marcador (49-47). El conjunt de Saragossa, fins i tot, va situar-se per davant en un acció de 2+1 (52-53) i va ampliar la petita diferència amb el 53-55. Ja en l’últim minut, l’Stadium tenia possessió per guanyar. Error en el tir i contra mataronina. 2+1 local per tornar a col·locar-se per davant (56-55) a 13 segons pel final. Temps mort i error en el triple de l'Stadium. A 3 segons per la botzina, tirs lliures per Casals. N’anota un i deixa el marcador final en el 57-55. Victòria soferta, i molt important, que no s’entendria sense la presència en el joc interior de Queralt Coll.
La ‘5’ del Mataró farà 26 anys aquest proper mes de novembre, però té una trajectòria i vida esportiva pròpia d’algú que ja ha superat la trentena. Queralt Coll va néixer a Gavà i allà va començar a jugar a bàsquet. Tenia 9 anys. “Em vaig apuntar a bàsquet perquè el meu germà gran ho va fer.” Ell va fitxar pel Cornellà i, un dia, quan la van veure a ella van dir-li: “ets molt alta. Per què no véns a provar?”. A Cornellà s’hi va estar un parell de temporades. Després va fitxar per l’UB Barça just l’any que el club va canviar de nom per passar a dir-se Sarrià. 4 temporades més a Barcelona abans de canviar al Sant Adrià per fer, a la ciutat del Besòs, els seus últims passos com a júnior i els primers com a sènior. Aquell moment va marcar un punt d’inflexió.
Becada per jugar als Estats Units, Queralt Coll va viatjar fins a l’altra banda de l’Atlàntic. “El primer any va ser duríssim. Trucava als meus pares a la matinada (hora catalana) i ells sempre m’agafaven el telèfon.” La jugadora de la Unió formava part, aleshores, del Broward College de Florida. Al Nadal va tornar a casa per passar uns dies amb la seva família, “amb el compromís que ja tenia comprat el bitllet de tornada a Miami. L’entrenadora, que havia jugat a Alemanya, era conscient de com em sentia i de què significava aquella experiència per a mi”. Després d’aquell viatge d’anada i tornada, Queralt Coll va aixecar el vol.
En acabar dues temporades a Florida, en va passar una altra a Kentucky (Campbellsville University). “La cultura allà és molt diferent. Tot s’enfoca a la feina i la vida familiar queda en un segon terme.” Coll va passar bones estones amb les seves companyes europees, “una holandesa, una estoniana i una letona”, que malgrat la diferència entre latituds continentals tenien una mirada més propera a la de l’actual jugadora de la Unió. “Les entrenadores també es van portar bé amb mi i el dia d’acció de gràcies ens reuníem més de vint persones amb enormes plates de menjar.” A nivell basquetbolístic, “als Estats Units busquen jugadores europees perquè som més tàctiques. Allà tot es basa en el físic i la tècnica individual, però a nivell de comprensió del joc nosaltres estem per davant.”
Aquesta és la quarta temporada de Queralt Coll amb la Unió Esportiva. Viu a la capital del Maresme, on els seus pares també es van mudar fa uns anys. Treballa com a professora d’anglès al Kids&Us i, a banda de tenir la carrera de fisioterapeuta, ha començat a estudiar educació primària. Somia en jugar a la màxima categoria estatal “però soc una persona molt realista i m’agrada anar pas a pas. Si ha de ser, serà.” I qui sap?, afegeix, “potser amb el Mataró podem arribar a Lliga 1. Seria el top.”