La Juventus A.C. és un dels clubs de futbol històrics de la ciutat. Enguany compleix mig segle, xifra gens fàcil d'assolir si es té en compte les penúries econòmiques per les que han de passar els clubs modestos, i la falta de camp propi fins el 2000, any en què van emplaçar-se definitivament a Can Xalant. Actualment la Juventus A.C. té 15 equips amb 300 jugadors, i han passat pels seus vestuaris uns 3.000 esportistes.
Explica què és la Juventus A.C. per algú que no tingui ni idea de futbol.
Som un club que practiquem el futbol perquè ens agrada. Tenim el tarannà d'educar, no solament jugar a futbol. Són una entitat cívica molt lligada a Mataró que ens agrada formar persones que siguin ciutadans respectables i amb cara i ulls.
Què suposa per una entitat tan modesta arribar al 50è aniversari?
És una gran alegria i el fruit de la feina del dia a dia. És una fita que anys enrere era impensable. Desitgem que duri molts anys més. Hem estat utilitzant 5 i 6 camps diferents alhora. Hem tingut la sort que hi ha hagut gent que s'hi ha dedicat molt.
Què significa per vostè presidir l'entitat en aquesta data tan assenyalada?
És una alegria i una joia inconmensurable. Jo m'he fet a la Juventus i he estat aquí tota la vida. M'enorgulleixo molt d'estar aquí amb els meus companys, ademés hi ha molt bon rotllo i ens ho passem molt bé.
Clemente Hernández El jefe va ser un dels creadors de l'equip
Sí, va ser un inmigrant d'Àvila que l'any 54 va impulsar un grup de nois a Santa Maria que volien jugar a futbol. En Clemente, amb el seu caràcter, va aconseguir tirar-ho endavant. Com a persona era un home molt recte i molt estricte, sabia molt bé el que volia. Tenia les idees molt clares i mai donava el braç a tòrcer.
Podries destacar el millor i el pitjor moment de l'entitat en aquest mig segle?
De moments dolents n'hi ha hagut molts, però de bons no et podria dir quin és millor. Aquests darrers anys hem aconseguit la fita del camp propi, que era una revindicació de fa 40 anys.
Què va suposar per la Juventus A.C. instalar-se a Can Xalant?
No t'ho puc explicar amb paraules perquè els que ho hem lluitat és un gran què. Abans els entrenadors anàven de bòlit per poder entrenar. Avui dia ens reunim per distribuir les hores tranquil·lament. És un luxe.
La relació cordial amb l'Ajuntament i els altres clubs de la ciutat ha estat essencial per poder aconseguir-lo
Sí, nosaltres sempre hem intentat portar molt bé amb ells i no tenir mal 'rotllo' amb ningú. Quan anys enrere l'Ajuntament va preguntar als clubs sobre la conveniència d'emplaçar-nos a Can Xalant, tothom ens va donar suport. El món de l'esport ha de servir per fer amics i no per fer enemics.
Encara us fa falta una seu social a prop
Sí, tot i que la que tenim al carrer Argentona està molt bé, voldríem tenir-ho tot centralitzat. Havíem pensat en rehabilitar una masia de l'Ajuntament que està a prop del camp, a la Porta Laietana, per utilitzar-la com seu social.
Què en penses de la iniciativa del C.E. Mataró per convertir-se en S.A.?
Em sembla molt positiu. A veure si serveix per construir un camp municipal amb cara i ulls, perquè el que hi ha deixa molt a desitjar. El primer que necessita és un recolzament econòmic important i comptar amb entrenadors ben formats i que creguin en els jugadors de Mataró. De vegades es pensa que hi ha millors a fora i els tenim a casa, però no nomès amb el futbol, sino també amb el bàsquet o el hockey.
Què li espera al club en els propers anys?
Tant de bo la seu social sigui una realitat i que poguem tenir gespa artificial al camp. També ens agradaria donar abast a més nanos i créixer. La idea és la de fer de la seu social un punt de trobada per tota la gent que hagi passat pel club, practiqui l'esport que practiqui.
