Carles Canals ho deixa. L’històric jugador maresmenc ha jugat les últimes sis temporades al Boet, on va arribar-hi per competir amb els veterans i va acabar lluitant per l’ascens a Lliga EBA, categoria en la que va jugar aquesta temporada amb 40 anys. “Tenia molt clar que era el moment ideal per deixar-ho i així ho vaig comunicar a l’inici de curs, tot i que l’Alberto Peña [entrenador] i el president m’han intentat convèncer”, explica rient. El base ha estat el far del Boet aquests anys a Copa Catalunya i EBA, amb una facilitat per l’assistència, la penetració i l’anotació des de tots costats envejable. Però més enllà de la seva trajectòria al conjunt taronja, Canals compta amb un historial d’equips i categories únic. Va començar en un campus a Llavaneres i des d’allà va fer tota la formació a Valldemia. De júnior va saltar a la UE Mataró tres anys, on va jugar a EBA abans de marxar a Valls i iniciar la seva carrera professional, primer a EBA i després a LEB 2. Categoria que ha jugat i compaginat amb la LEB 1 en diversos connunts com Plasencia, Algericars, Melilla, Gran Canaria, Menorca o Girona, on va deixar-ho. “Després de Girona vaig apuntar-me al Territorial del Boet; entrenàvem un cop per setmana si arribava i jugàvem el partit que tocava; després em van proposar jugar a Copa Catalunya... Poc m’esperava tornar a competir”.
De voler retirar-te amb els veterans a ascendir a EBA.
Quan vaig arribar al Boet tenia pensat jugar un o dos anys amb els veterans, però va sorgir l’ocasió de jugar a Copa i em veia bé físicament. El primer any va ser molt bonic, pel club que volia la permanència i vam acabar lluitant per l’ascens, i per mi: el primer derbi amb la UE Mataró i aquell ambient tant al Mora com al Millán són inoblidables.
Al final has fet carrera a casa.
Per la meva trajectòria, poder acabar aquests sis anys competint a bones categories amb el Boet i a bon nivell ha estat especial. Havia jugat i m’havia format aquí molts anys, però després de tant de temps hi havia gent que no sabia ni que era d’aquí! Gràcies al Boet i els derbis a nivell personal he sentit un reconeixement que val la pena.
L’any de l’ascens a EBA (temporada passada), no comences amb l’equip...
Sortia d’una lesió al genoll i tot i que no vaig dir que plegava, només pensava en recuperar-me bé. Però em va trucar l’Alberto Peña per dir-me que em necessitava, que era la peça per aconseguir l’ascens de categoria. Em va assegurar que aquest any no se’ns escapava amb l’equip que havien fet, i tenia raó.
I tanques una carrera esplèndida jugant a lliga EBA, a gran nivell i amb 40 anys.
Tenia molt clar que seria el meu últim any i va ser molt especial. Tornar a jugar a EBA 20 anys després del meu debut en aquesta categoria i poder-ho fer a un bon nivell per ajudar a l’equip és quelcom per estar molt satisfet. Llàstima que els últims partits vaig estar fora per una lesió muscular, però el final perfecte va arribar amb l’homenatge que el Boet em va fer el passat 9 de juny. No es pot acabar millor i li estic agrait al club tot el que m’ha donat i com m’ha tractat aquest temps.
Alguna fita que t’hagi faltat fer?
No! Està clar que tothom somia jugar el més amunt, com l’ACB, però per les meves característiques físiques era complicat. En tot cas, quan vaig sortir de Valldemia no m’imaginava poder ser professional un sol any... I ho he estat 14.