Roser Tarragó, punt final a una gran carrera en el waterpolo

Cugat Comas

Roser Tarragó, punt final a una gran carrera en el waterpolo

La campiona del món i doble plata olímpica penja per segon i definitiu cop el casquet com a jugadora de l’Atlètic Barceloneta

Roser Tarragó es retira per segona i definitiva vegada. La jugadora de waterpolo, una de les millors esportistes de la història de l’esport mataroní, penja el casquet després de jugar dos anys a l’Atlètic Barceloneta i ho fa amb un palmarès i un bagatge que la converteixen en un dels grans noms del waterpolo estata. La seva agressivitat i xut potentíssim formen part de la història.

Ha estat el Barceloneta el qui va anunciar la retirada de la seva jugadora, agraint-li la implicació. Ha estat l’estadi final d’una carrera en el waterpolo que li ha fet veure món i jugar per arreu, una trajectòria de verb lliure que va veure separar els seus camins de l’altre mataronina amb la que comparteix un encomiable palmarès internacional amb la selecció estatal, Marta Bach. Dos anys després de la retirada d’una, arriba la de l’altra. 

Una senyora trajectòria

Tarragó posa així punt final a una grandíssima carrera esportiva, en la qual va tornar a la pràctica del waterpolo mesos després dels Jocs de Tòquio per viure'l d'una manera diferent a com ho havia fet fins aleshores. Ha militat en la seva tercera etapa al Tenerife Echeyde i al Barceloneta, després d'una carrera prèvia molt prolífica amb dues etapes al CN Mataró, una estada a Califòrnia, una altra a la ciutat australiana de Drummoyne i una altra al Mediterrani abans dels Jocs de Tòquio.

  • A Mataró va formar part de l’equip recordat que va enarborar el projecte i guanyar els primers títols com la Copa LEN i la de la Reina. 

Tarragó ha estat una de les grans referents de la millor generació de la història del waterpolo nacional. Subcampiona olímpica el 2012 i el 2021, es retira amb un or (2013) i una plata mundials (2019) i dos ors europeus (2014 i 2020), després d'haver estat prèviament un dels pilars de la generació júnior que va precedir tots aquests èxits.

Tarragó va anunciar un primer cop la seva retirada just després dels darrers Jocs Olímpics de Tòquio però, temps després, va desdir-se’n encetant una etapa final atípica per a una jugadora del seu nivell. A Tenerife primer i al Barceloneta després, Tarragó ha estat una “veterana d’or” al servei de les noves generacions que als dos projectes esportius han vist com podien compartir aigua i aprendre d’una jugadora de la qualitat i la portentositat de Tarragó. 

Etiquetes: