No ha pogut ser. S’ha intentat però no ha pogut ser. L’Assolim CN Mataró no ha pogut guanyar la Champions de waterpolo. Li ha negat el Sabadell, el rival de sempre. La cançó de l’enfadós. En un dissabte per emmarcar en la història d’aquest esport a casa nostra els detalls d’un equip veterà i reiteradament campió han acabat valent més que la il·lusió de l’aspirant. És difícil guanyar la teva primera final i almenys el Mataró l’ha disputat fins el darrer alè. Però no, no i no. El Sabadell li ha negat.
Negar és dir que no. I avui en una piscina de Can Llong explosiva, plena a vessar, el peix gros li ha dit que no al petit. Durant bona part del partit ha semblat que hi hagués més diferència entre els dos equips de la que hi ha realment. I al final ha aparegut el no dolorós. Un no amb forma de dues parades miraculoses de Laura Ester que han impedit al Mataró d’empatar. Un no amb forma de vestit a mida de Judith Forca. Un no amb forma de bloqueig total del joc a la boia. Un no amb forma de nervis. Un no amb forma d’unes cares de poema, de pam i mig. Avui l’equip està tocat però no es pot enfonsar.
D’un inici igualat a la frenada, la davallada
La primera final de Champions de les nostres vides, l’oportunitat d’or per a totes les jugadores, ha començat com ho hava de fer. Amb transcendència de final i ambient de festa. Anni Espar ha anotat el seu gol i durant tot el primer quart les del Maresme han tingut pilotes i iniciativa per anar per davant. La igualtat del primer parcial ha desaparegut i l’equip ha semblar desaparèixer de la piscina. No han marxat però el Sabadell, per allò que sap més el dimoni per vell que per dimoni, les ha sabut negar.
El segon quart ha estat especialment funest per l'equip de Dani Ballart. El Sabadell li ha entomat un 1-4 a un Assolim que tot li anava malament. Un minut i mig fatal que ha acabat decantant la partida. A la porteria del Sabadell es feia present (i impertinent pels interessos mataronins) Laura Ester, hi havia nervis, no fluïa la pilota. En defensa hi havia xuts francs que un Sabadell mai fallarà. Aires d’empanada o KO que només algun encert defensiu i un parell de parades de Maria Elena Sànchez han solventat. Apareixen els fantasmes de les finals que s’escapen. Un gol de la Rita semblava poquíssim per un quart decisiu d’un partit com aquest.
Coratge fins al darrer instant
El tercer parcial s’ha guanyat però el forat era massa gros. Hi ha hagut un pal de Vivian Sevenich, avui molt vigilada, just al final que tenia forma de darrer tren. No era així, en passarien d’altres. En aquest tercer i en el quart ha aparegut, com una Joanna d’Arc guiant la tropa, la capitana Clara Cambray. El coratge, el voler per fer que es pugui.
El darrer quart ha estat el millor, amb els dos equips apel·lant al seu millor fer. Un altre de la Clara, un de la Rita, un d’Avegno i un de Van de Kraats. Les notables han aparegut però en les tres ocasions per empatar i quan el Sabadell semblava fer tentines, no se n’ha sabut o no s’ha pogut. Laura Ester ha negat un darrer cop a l’Assolim en un darrer intent. No ha pogut ser i la cosa ha acabat més trista que un 30 de juliol.
Cares llargues però aplaudiment de la claca de Mataró al final del partit. Foto: R. Gallofré
- ASSOLIM CN Mataró 8 - CN SABADELL 9
- Dissabte 1 d’abril del 2013 - Can Llong Sabadell
- Parcials: 1-1, 1-3, 3-2, 3-3