Em dic Sergio Gascón Avila i vaig néixer a Mataró l’any de la constitució (1978). Vaig estudiar als salesians de Mataró i a la Escola Universitària del Maresme. Ara mateix visc a la ciutat de Puerto Plata a la República Dominicana que va ser una de les primeres ciutats turístiques de la república.
Sóc corporatiu financer d’Hola Tours & Travel que és una empresa del sector turístic que es dedica a donar serveis integrals a destí als grans grups turístics internacionals. Una vegada que el passatger baixa de l’avió passa a ser la nostra responsabilitat. Sóc el responsable de l’administració, fiscalitat y comptabilitat dels tres destins que tenim oberts (Mèxic, República Dominicana y Jamaica).
Vaig marxar al juliol del 2006 i no hi ha una única raó, més aviat són diverses les raons que em van empènyer a deixar casa meva. Per una banda, sentia la necessitat de fugir d’una situació d’estancament personal i laboral (treballava a Gres Breda S.A. en aquell moment). Per l’altre banda, volia perdre la por als canvis seguint el consell d’un amic que em va obrir els ulls (només m’hauria de penedir del que no faig).
Quan vaig arribar a aquest país no em vaig fixar cap límit de temps, sabia que si no sortia bé podia tornar a casa en qualsevol moment, i vaig afrontar amb optimisme l’experiència. He de reconèixer que durant el primer any vaig estar temptat de tornar moltes vegades. Ara tinc una esposa i fill aquí que em fan repensar això de tornar i quan. M’agradaria que la meva família gaudís de la ciutat on vaig créixer i el meu fill s’eduqués on jo em vaig educar. Però la situació econòmica ara mateix a Espanya no és la millor per tornar-hi.
Els contrastos són molts, realment, i quant més temps hi vius, més n’hi trobes. La gent viu alegre i contenta tot i les mancances que tenen en molts aspectes. Tenen una gran capacitat de viure al dia sense pensar en el demà. La influència de l’estil de viure americà, que es ven a la televisió, està integrat a la seva cultura.
El que més m’ha sorprès en aquest país ha estat la capacitat d’integrar les influències d’altres cultures en la seva pròpia i tot i així preservar el seu propi nucli cultural. Per desgracia no sempre han adoptat el millor de les altres cultures. Fets més puntuals com la manera de conduir, la música i els balls, i com entenen les relacions personals m’han sorprès molt.
De Mataró trobo a faltar moltes coses. A més a més de la família i amics trobo a faltar passejar per la riera i menjar-me un Frankfurt o comprar un gelat pels carrers on vaig créixer. Trobo molt a faltar els menjars, les olors dels carrers, els veïns i que em parlin en català a totes hores. Però la veritat , tot i que sembli mentida, el que més trobo a faltar es el mediterrani. Suposo que com va cantar Serrat “nací en el Mediterráneo”. Tot i que les platges al Carib son paradisíaques, els hi falta quelcom.
Intento seguir les noticies de Mataró sempre que puc però tot i les noves tecnologies la distància encara afecta a moltes coses. No és el mateix llegir una notícia que viure-la amb el comentaris de la gent que t’envolta i les seves opinions. Llegeixo les edicions digitals del Capgròs i altres publicacions locals perquè les noticies que proporcionen em fan sentir més a prop de Mataró.
Anècdotes en tinc moltes desprès de sis anys. Et podria dir que semblo el Homer Simpson portant una roba similar tot l’any per que sempre és estiu. Com trobo a faltar l’hivern! Tot i que parlen castellà no parlem el mateix idioma. Una de les primeres vegades que em vaig atrevir a conduir per aquí m’acompanya un dominicà i de sobte em crida “policia acostado”. La meva primera acció va ser buscar algú tirat a terra enmig de la carretera i vaig frenar en sec. Resulta que així li diuen als reductors de velocitat als carrers.
-