Amb la premissa que calia celebrar els 40 anys es va idear l’acte i amb la mateixa idea imperativa es va festejar: la plaça de Santa Anna va romandre sis hores d’aquest dissabte plena amb multitud de mataronins que van ser-hi. Capgròs fa 40 anys i la celebració va ser tan mataronina com el nom de l’empresa i la publicació. Tot molt Capgròs i tot molt de capgrossos i capgrosses.
- La celebració dels 40 anys de Capgròs és possible gràcies al patrocini d'ETL Global, Finques Pous, Gema Centres Mèdics, residències Can Boada, Laia i el Mirador i Torre d'Ara Business Center.
La plaça de Santa Anna, escenari al llarg de l’any de les festes i cites més especials del calendari, va ser l’escenari d’una concatenació d’actuacions pensada per abraçar el màxim de públic de la mateixa manera que Capgròs és el mitjà de més mataronins i maresmencs. D’entrada van ser protagonistes les famílies: la canalla i els seus pares. De la mà de la Fundació Maresme i amb el segell propi de la figura d’en Santi, la inclusivitat va tenyir de vermell -coincidència, per cert, amb el color corporatiu de Capgròs- la plaça amb els jocs infantils i amb la presentació del 'Jo soc com tu 2024' i la seva coreografia.
A Mataró, en Santi tira i és mèrit de la Fundació Maresme que tanta gent ja hagi interioritzat la idea que quan s’acosten Les Santes (40 dies queden) toca aprendre a ballar una melodia que és cançó-manifest. Que diu que tots som iguals i que ho diu ballant. Aquest any amb música i veu de Sara Roy, un aire més pop, urbà o disco. Digues-li com vulguis però d’entrada sona diferent i cada cop que la sents t’agrada una mica més. Va passar a la festa dels 40 anys, quan s’estrenava la flashmob del proper 20 de juliol per les Dissantes: els usuaris de la Fundació i les Dans Invitro a l’escenari, les famílies a baix. Vinga a ballar fins a tres cops. La cosa ja està embastada.
De les versions a la sessió
Algú podria pensar que fins aquí arribava la part familiar de la festa però no, durant les sis hores de festa hi va haver canalla a Santa Anna. Canalla embadalida mirant les D-Covers i les seves versions. I sons pares contents, de poder-se quedar a ballar. I molta, moltíssima gent que anava i venia i concordava que aquesta banda sonava de perles. Tot i que no faci la xafogor de Les Santes, més d’un va recordar els temps pretèrits en els que les revetlles i balls de la Festa Major es feien a la plaça. I la veritat és que els D-Covers van animar la cosa de valent, tocant una mica de tot amb encert. Es va ballar de valent.
De les versions es va passar a la sessió i no hi havia una manera més capgrossa de posar el llacet que amb David Oleart. És dir aquest nom a Santa Anna i automàticament s’invoca una festa i un personal que saben que si punxa el DJ més conegut de la contrada uns dies pot anar cap aquí i d’altres cap allà, però segur que es ballarà. Oleart va tirar de clàssics però també de gènere local, va començar fent cantar el ‘moltes felicititats’ a Capgròs, després el Coti x Coti dels Tyets i enmig d’alguna de les seves ballables escollides fins i tot va punxar El Bequetero.
La plaça era plena, els bars anaven a ple rendiment i a quarts d’una encara hi havia canalla dalt de l’escenari. La festa era la cosa més mataronina imaginable. Més Capgròs impossible. Podria haver durat uns altres 40 anys però ja era diumenge i l’endemà toca pujar la persiana.