10 anys han hagut de passar perquè Final Fantasy XV vegi la llum. Un dels desenvolupaments més tortuosos d’Square Enix va acabar dimarts passat, dia 29, amb la sortida a la venda del joc per a Playstation 4 i Xbox One. Pel camí, canvis de direcció i replantejaments de disseny gairebé integrals. Inicialment, la companyia tenia previst llançar Versus XIII, un spin-off de Final Fantasy XIII amb idees radicalment diferents a les de la saga principal. Però el projecte es va enquistar, i quan semblava que acabaria cancel·lat, al 2013 es va anunciar que Hajime Tabata (Crisis Core: FFVII) agafés les regnes del projecte Poques coses van quedar de la idea original en el que avui es coneix com a Final Fantasy XV, una entrega que trenca amb tot allò que va fer famosa a la franquícia.
El títol ens posa en la pell de Noctis, un príncep contemporani (el món de Lucius és molt ‘realista’, amb cotxes, bars, tallers i una estètica actual) que s’ha d’anar a casar amb Luna. Pel camí, però, s’anuncia la traïció d’un aliat del regne i la mort del rei. A partir d’aquí comença una gran aventura que brilla per dos motius: viatjar en un món obert ple d’activitats, missions i feines per fer -salvant les distàncies, molt a l’estil GTA- i per un altre, perquè l’acció es desenvolupa en temps real. A diferència de la sèrie tradicional, aquí no hi ha combats per torns sinó que tot funciona com un joc d’acció amb atacs cos a cos, bloquejos, contraatacs, objectes i combinacions amb els amics del protagonista. Es manté el sistema de millora de personatge i aprenentatge de noves habilitats, però s’ha simplificat per fer-ho accessible a tothom.
Malgrat la pèrdua de l’essència Final Fantasy, el ritme de joc, la quantitat de contingut que ofereix i el gran acabat audiovisual fan que sigui un joc potent i a la vegada recomanable per aquells que no hagin provat mai la saga.
-